21/05/2014

En suport a Jaume Sastre

2 min

Fa poc més d’una setmana que el professor de llengua i literatura catalanes Jaume Sastre s’ha posat en vaga de fam, amb l’objectiu d’obligar el president Bauzá a asseure’s a negociar amb el col·lectiu docent de les Balears, després del cataclisme educatiu que ha suposat la imposició de l’anomenat TIL durant aquest curs passat. Les “autopistes de l’educació” que va anunciar Bauzá han resultat ser uns camins de carro impossibles de transitar, perquè han estat dissenyats des del prejudici ideològic i l’odi pur i simple contra la llengua pròpia de les Balears.

En resposta a l’actitud irresponsable i indigna del govern Bauzá, el curs 2013-2014 va començar amb una vaga general del col·lectiu de mestres i professors, i està acabant amb una vaga de fam d’un dels seus membres. Jaume Sastre és molt conegut a Mallorca pel seu activisme polític, i en els dies que fa que dura la seva protesta (que té lloc a l’anomenada Casa Llarga de Can Gazà, on el sacerdot i poeta Jaume Santandreu desenvolupa una admirable tasca d’acolliment de marginats i exclosos socials) ha rebut multitud de suports i adhesions, que van des de l’Obra Cultural Balear fins als expresidents Francesc Antich i Cristòfol Soler, passant per una gran quantitat de particulars de tots els colors i procedències, i que senzillament no admeten les polítiques lingüicides i antieducatives de Bauzá. El meu suport, que d’altra banda no té cap mena d’importància, Sastre no l’havia rebut, perquè amb franquesa em sembla que tot el que té la seva vaga de fam de gest heroic, també ho té d’ocurrència personalista i extemporània, que pot resultar més contraproduent que altra cosa per a la lluita que amb tanta dignitat ha dut a terme l’Assemblea de Docents durant tot l’any.

Fins ara. Perquè tot té un límit, i la convivència amb el fanatisme i la falta de llums, també. Ahir, un membre de les Noves Generacions del PP balear, un tal Fidel Elbaum, va piular un tuit sobre l’estat de salut de Sastre: “ Así és como cae la basura ”, deia. I en un àmbit més formal, un contumaç de l’extrema dreta mallorquina conegut com a Román Piña Valls publicava ahir a l’edició illenca d’ El Mundo un article titulat “ Yo odio ”, que contenia frases d’aquest tenor: “ Si hoy mismo se muriesen de hambre, de un rayo, o incluso asesinados, ese santón de la xenofobia y todos los camisetas verdes del mundo, podría llegar a alegrarme. No mataría por librarme del verde porque es delito. Y lamentaría la muerte de muchos. Pero sin duda celebraría la muerte de otros”.

Com que ningú del PP ni d’ El Mundo ha sortit a desacreditar i a expulsar aquests dos fanàtics de les seves files, i com que jo també tinc una camiseta verda i m’agrada exhibir-la, aparco qualsevol reserva que em pugui produir la vaga de fam de Jaume Sastre i des d’aquí li dono tot el meu suport. Fidel Elbaum, vés amb compte quan passi la recollida de fems. I Román Piña Valls, t’asseguro que en Sastre i tots els que ens hem vestit de verd en els darrers mesos pensem viure més de cent anys.

stats