Publicitat
Publicitat

Una solució per a Espanya

A l'entrevista de TV3 li van preguntar a Artur Mas sobre aquesta idea que repeteixen els prohibicionistes: "La sobirania de Catalunya correspon a tots els espanyols i, per tant, en la nostra consulta ells també haurien de votar?" El president va dir: "La consulta és assumpte de Catalunya. Però el resultat de la consulta sí que és un assumpte de tots els espanyols". És a dir: votar si volem marxar, ens correspon a nosaltres. En cas que el resultat sigui que sí, haurem de pactar amb ells com fer-ho.

Em sembla una idea molt clara i justa. Un individu pot decidir lliurement deixar de conviure amb un altre, sense necessitat que l'altre li hagi de donar permís. No fa gaire, encara, el divorci "es concedia", però ara ja no, perquè no es pot condemnar ningú a viure amb algú amb qui (ja) no vol viure. Però un cop l'individu ha decidit (lliurement i unilateralment) separar-se, serà just que pacti com fer-ho amb l'abandonat. S'han de liquidar els béns. I potser s'ha de pagar pensió.

Si Catalunya tria que se'n vol anar d'Espanya (això només ho sabrem quan votem), aleshores s'haurà d'asseure amb Espanya per emparaular-ne les condicions. Potser una fórmula bona fóra que Catalunya pagui la pensió a Espanya durant un temps, fins que Espanya es recompongui i pugui trobar nous sistemes per finançar la seva estructura. Una estructura pròpia d'una època imperial (amb tancs i submarins per a l'exèrcit, monarques, trams d'AVE i autopistes per pagar). Qui sap? Potser aleshores Espanya haurà de repensar el finançament del País Basc i Navarra. I aprimar l'administració extremenya. I seguir l'exemple català i consultar els espanyols (ja seria hora) si volen continuar tenint la monarquia que els va imposar Franco o bé volen la república que legítimament havien votat els que van fer la guerra. El món ha canviat i els espanyols també, però Espanya encara no.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF