Si ens sabéssim aprofitar del que som
EN DONÀREM la notícia: Etiquetar en català fa vendre més els productes artesans a Mallorca. Estic segura que el mateix podríem dir dels productes menorquins, dels formenterers i dels eivissencs. Les petites o grans empreses de les Illes que fan confitures, preparats amb ametles, figues seques, sobrassada, vins, olis, sals, colònies, albarques, senalles o el que sigui han entès que la llengua pròpia és també un instrument de màrqueting que dóna bons resultats. No només la llengua, diria jo, sinó també la imatge: una corda natural, una tela matancera o de bolic, un repunt propi o qualsevol element que reforci la identitat del que es ven. Han entès, afortunadament, que la Denominació d'Origen ha de ser autèntica. I ho han entès bé, especialment aquells a qui el negoci els marxa, perquè no estan fent aquell 'pseudo' que tan clarament reconeixem en l'anomenat 'xalet mallorquí' o en aquell 's'ha fet un xalet d'estil eivissenc', pifiades assegurades.
Els turistes, almenys una part important, vénen aquí per conèixer aquesta terra i els nostres costums. I aquí sempre ens havíem fet de menys davant un pretès i insuls estil internacional (i no em referesc a l'escola arquitectònica), que és com dir una barreja del pitjor de per tot i no-res nostre ni d'enlloc.
Ara que sembla consolidar-se aquest bon costum per part dels que fan i vénen productes locals, hauríem de fer una passa més. A aquesta web han coincidit la notícia de l'etiquetatge en català amb la del nomenament del nou president de les Cadenes Hoteleres i, precisament, a la immensa majoria d'aquestes cadenes (no parl dels petits establiments hotelers) els falta una immensitat per fer aquesta passa. Aquest "estil internacional" que vesteix la pràctica totalitat dels grans hotels res no diu del lloc en el qual es troben. Tampoc no diu res de si mateixos, com a marca de cadascú. Ara bé, si s'ha de malentendre això de sintonitzar-ho amb la nostra cultura i tradició, més val que ho deixin així.
Una, en tot cas, està segura que si ens sabéssim aprofitar del que som i del que tenim, si li sabéssim treure suc sense sucar-ho, amb respecte i sense complexos estúpids, tindríem el futur molt més assegurat i evitaríem alguns dels grans mals que patim.
