Opinió 14/09/2014

A 300 quilòmetres

3 min

A MADRID ESTAN TREMOLANT, però no per la V catalana, per a la qual Bauzá tindria una ràpida solució. S’elimina per decret la V i només queda la B. No és cap imposició, és senzillament i planerament la supressió de duplicitats sonores. I aquí no hi ha V que valgui. La V no existeix i els que la defensen són uns totalitaris que incompleixen les lleis i van contra el progrés. No són tan amics dels bascos? Doncs ells tampoc no tenen V. Com deia, Madrid està tremolant després de l’ultimàtum de l’Executiu balear. Bauzá, en un exercici de valentia i generositat, ha cedit la glòria de la lluita contra els sondejos petrolífers al seu estimat Biel Company. Jo, com si no hi fos, tot per a tu. Resulta que a una de les empreses energètiques interessades en els sondejos li va caducar el passat gener el termini per presentar l’estudi d’impacte mediambiental davant el Ministeri i Madrid li ha donat una nova oportunitat. De fet, ja s’ha reactivat la tramitació de l’expedient. L’ultimàtum del conseller de Medi Ambient amb més turistes per hectàrea ha estat contundent. Ha exigit al govern de Mariano Rajoy que el mantinguin informat, gairebé res. Un atreviment dels que fan història i que poden marcar un abans i un després en les relacions entre els dos executius.

CERT ÉS QUE L’ESTRATÈGIA del Govern pot confondre el ciutadà i fer-li pensar que estan tirant amb pólvora mullada, sobretot després del vist aquesta setmana al Parlament. “Tenim proves, contra allò que indiquen els peticionaris, l’abril de 2013 es van realitzar sondejos de prospecció sísmica amb canons d’aire comprimit que han estat perfectament audibles (amb els dispositius apropiats) a tota la mar balear”. Són les paraules de l’informe que va rebre el juliol de l’any passat, en plena època de migració de les balenes, el conseller Company del cap de Serveis de Recursos Marins, Antoni Maria Garau, sobre els sondejos previstos al nord de Menorca. I què va fer? Guardar-lo en un calaix i retratar-se a la manifestació d’Eivissa contra els sondejos, al costat del president Bauzá. Quan aquest informe ha vist la llum, contra la voluntat de l’Executiu, tots dos han quedat retratats. Sabem que els consellers tenen gairebé tantes dificultats com l’Assemblea de Docents per fer-se lloc al Consolat de Mar, però d’un tema pel qual el president ha promès que ho donarà tot sorprèn que Company digui que no li va comentar res i continuï en el càrrec. Assegura, el conseller, que no va voler molestar el president amb alarmes que no tenia gens clares, però no fonamenta el seu discurs en l’informe que deia “tenim proves”, sinó en un altre de rebaixat que curiosament s’ha encarregat al mateix funcionari i que porta data de 8 de setembre, el dia anterior a la compareixença davant la Cambra. Diu ara que va sentir un renou “nítid i perfectament audible a tota la mar balear”, però “arribava molt esmorteït per la distància”. Tant és així, que considera “evident que la seva font estava molt enfora de la zona on es va registrar aquest so o necessàriament fora de la mar balear”.

NO SÉ SI ALGUN DIA SABREM la distància d’aquests sondejos, el que fa temps que sabem és que la mar és un i la terra és un. I el que passa a 300 quilòmetres de la nostra costa i fins i tot molt més lluny ens passa a nosaltres. Sentir aquesta burla al Parlament és tan decebedor com pensar que l’energia continua tenint consideració de segona en el repartiment del poder a Europa i que hagin col·locat al capdavant de la cartera el petrolífer Arias Cañete, amb interessos en el sector dels hidrocarburs i cap mirament a l’hora de donar via lliure al fracking a Espanya i de beneir les prospeccions a Canàries.

stats