L'any passat vaig decidir regalar un dècim de loteria a la gent més propera. Vaig triar un número a l'atzar que va resultar ser en una administració de Castelló. Truco i em diuen que no venen números solts, que el mínim és un dècim (10 bitllets). Això són 200 €. Ara no ve al cas com, però vaig finançar els que no necessitava per regalar. I com me'ls envien? A través d'un gir portal de Correos que, com que vol assegurar-te que arriba urgent, són 6 €, als quals cal sumar no-sé-què de l'avís de rebut (per si de cas).
Passen els dies i jo esperant els números. I els números no arriben. Fins que una setmana després truco un altre cop a l'administració (i diverses vegades perquè mai contestaven). Al final s'hi posen: "Escolti, aquell dècim, què?" I em diuen: "Ui, però si fa dies que l'hem enviat". "Ah, sí?, doncs jo no rebut res". "Doncs sí, sí, està enviat". "Però, com l'han enviat?", "Per una empresa de missatgeria". "Aquí no ha arribat res". "Doncs truqui i reclami". "Jo? L'haig de reclamar jo?" "Per descomptat, nosaltres ja hem enviat el paquet". "Bé, almenys poden dir-me el nom de l'empresa?" I van i me'l diuen. Truco a un 902 de pagament d'una empresa on per Nadal no tenen gens de moviment, nooo... Busquen el paquet i el troben en un magatzem d'un polígon industrial del Vallès. "Sí, doncs ho gestionem i el rebrà tan ràpid com sigui possible". Sap quin dia va ser? El 28 de desembre, 6 dies després del sorteig. Ah, i la broma van ser 30 euros més. ¿Entén ara per què aquest any a la meva gent li regalaré una bona ampolla de vi i encara m'estalviaré calés? I la loteria, que la bombin.
