Fins ara la nota mitjana per optar a una beca universitària era del 5,5. El ministre Wert vol apujar-la fins al 6,5 i aquests dies fa bolos argumentant-ho. Ahir al matí a TVE el va trair la consciència i va demostrar que darrere d'una pretesa racionalització (amb la qual un servidor podria estar d'acord) el que hi ha és classisme. "Jo no nego que pugui existir la possibilitat que un estudiant de pocs recursos i que s'esforci no arribi al 6,5. En aquest cas la pregunta és: està ben encaminat aquest estudiant que no pot aconseguir el 6,5 o potser hauria d'estar estudiant una altra cosa?", va dir.
A veure, jo pago impostos, entre altres coses, perquè tothom que vulgui, valgui i s'esforci pugui estudiar, i perquè ser pobre (sí, hi ha gent pobra, encara que hàgim fet desaparèixer la parauleta del nostre llenguatge) no impedeixi tenir una carrera. Si Wert considera que el topall és el 6,5, endavant. Ara bé, per a tothom. No s'hi val que un inútil amb un 5 pelat que es toca els nassos tot el sant dia pugui anar a una universitat privada només perquè els papàs l'hi poden pagar i, mentrestant, una persona vàlida, però que ha tret un 5 perquè al matí treballa per pagar-se la carrera, al migdia viatja una hora fins a la universitat, a la nit arriba a casa seva a les tantes i no té prou temps per estudiar com cal, es quedi fora del sistema. ¿Universitat per als millors? D'acord, però per als millors de veritat i no només per als que se la poden pagar. Ah, i si se la poden pagar, ni una sola beca, que vostè i jo hem de treballar moltes hores per pagar els impostos que les permeten.
