I que bé que va una crisi a Gibraltar de tant en tant

"S'ha acabat el pati a Gibraltar" ( Abc ), "El govern desplega un pla de mà dura contra Gibraltar" (El País ), "L'armada tornarà al Penyal" (La Razón ). Pocs temes agermanen tant els diaris espanyols d'esquerra i dreta com la roca de marres. I si El Mundo no va fer-ne portada és perquè ja no se ajunta amb Rajoy. Sobta també com tots tres titulars fan més olor de testosterona -el pati, la mà dura, l'armada- que de fet concret informatiu. Hi havia diferències, esclar. El País deia que Espanya pressionarà amb mesures fiscals, antifrau i ambientals, però La Razón ja somiava en la Invencible apatrullando Gibraltar, que cantarien Torrente i El Fary. I això que el govern tan sols ha dit que era només una opció que estudiava si persistien les provocacions, com el mateix diari admetia al subtítol: entre la precisió de temps verbal i la gallardia, va guanyar la segona. També deia a l'editorial que les relacions entre Espanya i el Regne Unit s'havien mantingut "sempre amb la perspectiva de tornar la sobirania del Penyal". (Nota: enviar-ne una còpia traduïda al número 10 de Downing Street. Esperar a sentir els riures.) Però, per humor, la crònica d'El País : trufada d'ironies contra Margallo, de qui es deia que practicava una " peñonpolitik " d'estil " vintage " i que sumava "tantes fanfarronades com disculpes". Que una cosa és ser patriota, devien pensar a Prisa, i l'altra fer el préssec.

Al racó de pensar

FERNANDO SÁNCHEZ DRAGÓ

ARTICULISTA D''EL MUNDO'

"Tant de bo es demostri que la sospita de Pedrojota [segons la qual el govern espanyol ha ordenat que se li faci una vigilància policial] és fruit d'un miratge motivat per la calor"