Publicitat
Publicitat

“La qualitat arriba amb la quantitat”

+ D'ençà que la indústria discogràfica està en crisi sembla com si fer discos ja no tengués cap sentit. Heu sentit a dir que bastaria fer cançons soltes i que la gent pogués muntar les seves pròpies recopilacions via internet. Això és vàlid per a qui faci els discos d'aquesta manera, com un enfilall sense forma de temes millors o pitjors, inclosos alguns per acabar de farcir un caneló que encara no fa la mida òptima suggerida per la Comunitat Europea. Però nosaltres, amic, estam molt per damunt d'aquesta categoria, o hi voldríem estar, que per al cas de les nostres obligacions ens posa en una situació encara més difícil.

+ Se suposa que et dediques a la música perquè tens unes necessitats creatives, perquè vols explicar no-saps-què. Després de les tres primeres cançons que escrius per a un disc comences a tenir moltes necessitats, moltes mancances. Això és bo, ja saps el què, molt sovint la principal dificultat és tenir infinitat de recursos i no saber per on envestir. Després d'aquestes primeres peces que has escrit quasi sense voler, és hora de començar a muntar un artefacte. A mesura que vagi agafant forma, el disc mateix t'anirà dient què et falta encara per completar-lo, què no tenen les cançons que has fet i com les pots complementar amb d'altres. M'he adonat que funcionam d'aquesta manera perquè, com més avançat dus un disc, més fàcilment i més bons et surten els temes, entres dedins una espècie de clarividència. També els primers temes esdevenen millors. Això que val per afrontar la composició d'un disc també val, a un nivell superior, per plantejar una discografia sencera, la teva biodiscografia. La millor manera d'arreglar un disc és fer-ne un altre, la qualitat arriba amb la quantitat.

+ Imagina't que fas una cançó i fracasses. Has atacat un tema emocional, domèstic o abstracte i no te n'has sortit. Espera, no ho llencis, el que t'ha passat en realitat és que una sola cançó no et basta per explicar tot el que volies. Fes-ne una altra, ataca el mateix tema des d'un altre punt de vista. Si hi ha frases o melodies repetides, millor, tot això ajuda a fer intuir una sensació de coherència i unitat. Les dotze cançons d'un disc poden ser dotze aspectes diferents de la mateixa cosa, i diria que molt sovint ho són. Quan treballes d'aquesta manera, escrivint i muntant un LP a la vegada, la incògnita de l'ordre de les cançons queda molt enrere. Ja ho saps, quan t'ho tornin a demanar, els expliques tot això.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF