Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Els presos d'ETA fan un pas històric per la pau

El comunicat d'ahir del Col·lectiu de Preses i Presos Polítics Bascos (EPPK) en què reconeixen el mal causat per la seva activitat armada i accepten les vies individuals per obtenir la llibertat representa un pas de caràcter històric i de gran transcendència en el procés de pau basc. El col·lectiu de presos etarres, que aplega més de 500 persones, ha estat tradicionalment escorat cap a les posicions més radicals i ha actuat com una mena de consciència col·lectiva de tot el moviment. Per tant era molt difícil que ETA fes el pas d'admetre el dany causat a les víctimes si abans no ho feien els seus presos. Ara que ja l'han fet, ha de ser la mateixa ETA, o el que queda de l'organització, qui faci ara un pas més decisiu encara, que és l'entrega de les armes com a prova de la seva voluntat d'autodissolució. Com diu avui a l'ARA el bisbe Juan María Uriarte, que va fer de mediador amb ETA a les converses de Zuric del 1999 amb el govern d'Aznar, és a l'Estat a qui li correspon fer gestos que accelerin aquest procés. D'alguna manera, el comunicat d'ahir és l'assumpció de la pròpia derrota, i quan algú fa això l'altre té l'oportunitat per fer avançar el procés. Perquè en el text d'ahir hi havia un detall que sí que denota que ETA ha renunciat del tot als seus plantejaments històrics: l'assumpció de les vies penitenciàries individuals trenca amb dècades en què el col·lectiu s'havia de comportar com un sol home i actuar de forma disciplinada encara que fos en contra dels interessos particulars. Els presos han assumit que no hi haurà una negociació ETA-Estat sobre la seva situació i que el millor és acceptar les regles de joc que marca l'estat de dret i tornar a casa tan aviat com sigui possible.

A poc a poc, doncs, el procés de pau avança i ETA, sigui per convicció o forçada per la seva pròpia debilitat i la pressió de la seva base social, continua fent els passos unilaterals que li demana l'esquerra abertzale. Els experts en processos de pau com Uriarte alerten, però, que no està tot fet encara, i que aquesta etapa final s'ha de mirar d'encarrilar tan ràpid com sigui possible per poder posar les bases d'una futura reconciliació on no s'imposi una dinàmica de vencedors i vençuts.