Publicitat
Publicitat

EL COMÚ DELS MORTALS

És una possibilitat

No recordo el seu nom ni el de la seva empresa, sí el seu aspecte. Un home amb americana i corbata, una mica grassonet, que parlava el llenguatge dels economistes, barrejat amb termes de les noves tecnologies en un congrés celebrat anys enrere a Palma. En un moment donat, va explicar les possibilitats de personatges virtuals al cinema, la televisió, internet, en la comunicació... Sens dubte, però ¿què farà vostè quan el substitueixin en el seu lloc executiu per un d'aquests ninots virtuals?, li vaig demanar. Va arrufar les celles, va forçar un migsomriure i va respondre: és una possibilitat, m'hi hauré d'acostumar.

Ens hem acostumat que els pilots de guerra, aquests incòmodes testimonis de la destrucció bèl·lica, vagin sent substituïts per drones , avions no tripulats, molt utilitzats en vols de reconeixement del terreny. El juliol passat, Estats Units va fer una nova passa. Va aconseguir que un d'aquests aparells, model X-47B, aterrés per primera vegada en un portaavions, el George HW Bush , sense estar dirigit de manera remota per un ésser humà, servint-se de pautes automàtiques i algoritmes matemàtics. Vuit anys d'investigació i 1.400 milions de dòlars després, la nau va recórrer els 170 quilòmetres que separen la base aeronaval de Patuxent, a Maryland, de les costes de Virgínia. La malària pot esperar. En termes proporcionals, els exèrcits sumen cada vegada menys baixes en les guerres, que per contra són cada vegada més devastadores per a la població civil. Prepareu-vos per a la sagnia de dades en què quedaran reduïts els conflictes de Síria, Egipte i altres despropòsits. A qui demanar responsabilitats? Aviat només ens quedarà una fórmula matemàtica d'impossible rastreig i la mateixa cara d'impotència que als titulars de preferents quan anaven a veure el director de la oficina que els va vendre la ganga de la seva vida. És una possibilitat, ens hi haurem d'acostumar.

Ens hem acostumat que els vigilants que han de donar la veu d'alarma davant el mínim indici de fum siguin càmeres. Molt més barat i efectiu, van pensar José Ramón Bauzá i Biel Company: no fan torns, no baden, no reclamen, no protesten... Per eliminar, varen retirar fins i tot els rucs i someres que s'alimenten de sotabosc i ajuden a mantenir controlada la vegetació. Els canviaren per un parell de nous executius de l'Ibanat, que branques no en retiraran, però pressupost! Ara no en tenim prou amb tot el d'un any de la Comunitat Autònoma per recuperar el perdut en els incendis de la serra de Tramuntana i del Parc de Llevant de Margalida Rosselló, retallat fins a la mínima expressió per Jaume Matas, amb Jaume Font de conseller de Medi Ambient. Així se salva de la crema una zona protegida, desafectant terreny. Un ull humà a la torre de la Tudossa hauria evitat la tragèdia? Incert, però la retallada als mitjans de prevenció i manteniment d'espais naturals ens han tornat a passar factura.

Ens hem acostumat que els traductors automàtics substitueixin aquests lingüistes tan crítics i costosos que no ens podíem permetre. Ni tan sols n'hem salvat algun per a la revisió de topònims que ens eviti convertir Maó un vulgar brick . Evidenciat el ridícul, donarem ordres estrictes perquè revisin pam a pam cada text, com si de travesses de la xarxa ferroviària després d'un accident es tractés. Hi ha teories apocalíptiques que situen les màquines en el zenit de la civilització humana, que sucumbirà davant la seva pròpia creació com Robespierre davant la guillotina. Per ara, no hi ha drones en els governs i totes aquestes decisions tenen cara i ulls que s'haurien d'anar acostumant a donar explicacions. És una possibilitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF