Els països d'Europa tenen l'obligació legal i alhora moral d'oferir protecció i llibertat als refugiats que vénen tant de dins com de fora del nostre continent. En aquest sentit, cal saber que la UE acaba d'adoptar un conjunt d'importants reformes legislatives que garantiran els drets de les persones que fugen de persecucions i dotaran la Unió d'un sistema europeu comú d'asil.
El recent acord sobre la reforma del sistema d'asil de la UE -el Parlament Europeu tot just hi va donar el vistiplau definitiu dimarts passat- és un resultat important: implica un reconeixement de la voluntat política i de la determinació de tots els que, durant gairebé cinc anys, han participat en unes negociacions que sovint han estat difícils. Aquest acord ens serveix per recordar un element bàsic que no podem oblidar, i és que la UE es basa en valors que consagren el respecte dels drets humans i l'estat de dret; a més d'això, el compromís assolit demostra que, fins i tot en temps de crisi econòmica, el dret d'asil és al nucli dels esforços que es duen a terme en el si de la Unió per crear un veritable espai de llibertat i justícia.
Hem de reconèixer que, fins ara, la nostra política d'asil s'assemblava força a una construcció defectuosa i incompleta. Les sorprenents diferències que hi havia entre els països de la UE pel que fa al resultat de les sol·licituds, les condicions materials d'acollida i els drets processals concedits soscavaven la credibilitat i l'eficàcia del nostre sistema d'asil. No cal dir que aquesta situació era injusta tant per als demandants d'asil com per als països que els acollien, i constitueix una de les principals raons per les quals un petit nombre dels nostres estats membres han rebut fins ara una part desproporcionada del total de peticions. Així, el 70% de les sol·licituds es concentren en tan sols sis països, alguns dels quals són grans, com ara França i Alemanya, però d'altres més petits, com per exemple Bèlgica i Suècia.
El marc jurídic que hem adoptat amb la reforma acordada es compon de normes comunes detallades que introdueixen criteris clars a l'hora d'avaluar les sol·licituds, i també estableix uns procediments més eficients i millors condicions d'acollida dels demandants. A més, el nou paquet legislatiu significa que s'introdueixen garanties específiques per a les persones vulnerables -parlem, en particular, dels menors i de les víctimes de tortures o de violència-, i es reconeix expressament que els estats membres han d'evitar la detenció dels demandants d'asil. I per als que ja se'ls ha acceptat la sol·licitud d'asil i, per tant, gaudeixen de protecció internacional, les noves normes harmonitzen i reforcen els beneficis que es deriven d'aquesta situació, especialment pel que fa als drets de residència i d'accés a la feina i a l'assistència sanitària.
Aquests canvis s'hauran d'aplicar arreu de la Unió. Els anys vinents, els nostres esforços se centraran en les mesures pràctiques que han de garantir un alt grau d'exigència a tots els estats membres en el compliment de la normativa relativa a l'asil.
La responsabilitat de la Unió Europea no es redueix a defensar els valors humans per als seus ciutadans. També ha d'exercir el seu paper com a membre destacat de la comunitat internacional i emparar els que fugen de persecucions i conflictes. Tenim l'obligació de tractar a tothom amb humanitat i, quan es consideri que una persona té dret a protecció, oferir-li la perspectiva d'una vida digna i l'oportunitat de contribuir a la nostra societat europea. Confio que el marc jurídic de la política comuna d'asil europea que acabem d'acordar contribueixi a fer que aquesta aspiració esdevingui realitat.
