Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Un poble il·lusionat per un projecte col·lectiu

Els líders polítics de les quatre formacions que decidiren ahir acordar les preguntes que formularan als seus ciutadans per decidir si volen esdevenir un nou Estat han escrit un nou capítol en la història d'Europa. En realitat, no fan sinó donar forma a la petició que han proclamat fins a dos milions de catalans que les darreres dues diades nacionals de Catalunya han omplit els carrers d'il·lusió i de joia per somniar un altre model de relació amb Espanya. Vist des de les Illes Balears, aquest procés provoca un cert sentiment d'enveja. No tant pel contingunt en si de la proposta, ja que esdevenir un nou estat no és un fet que ni tan sols es plantegi la majoria de la població a les Illes, sinó per la capacitat d'un país d'unir-se entorn d'un projecte. A Catalunya hi ha també molta gent en contra de la independència, i no se'n sabran els nombres fins que finalment no es produeixi la votació, si és que arriba. Però el que és cert i segur és que hi ha un col·lectiu enorme, divers, transversal i heterogeni que ha estat capaç de plantejar-se un projecte polític, debatre'l, i fer-lo avançar fins al punt de posar l'estat espanyol en una situació compromesa. Produeix, per tant, una enveja sana i democràtica observar com un poble surt al carrer, expressa un sentiment, un desig, i com els seus governants no tenen altre remei que posar-se al davant de la iniciativa, perquè en cas contrari haurien quedat superats pels esdeveniments. En un moment en què la política està desprestigiada, en què la corrupció -de la qual, per cert, Catalunya n'és també un trist exemple-, ocupa dia sí i dia també els espais informatius, tenir un projecte que sigui capaç d'aglutinar pensaments diferents i diversos, i que recuperi l'entusiasme per la cosa pública, no fa altra cosa que confirmar la necessitat dels ciutadans de creure en les institucions, la política, com a instruments de canvi i de millora de la societat. El gran exemple de Catalunya és el de saber gestionar, amb totes les dificultats que això comporta, un desafiament a l'Estat, ple d'incerteses, sense perdre les maneres, des de la crítica constructiva, des del diàleg, i amb la fermesa necessària. El procés escriu un episodi democràtic en majúscules.