Si algú tenia cap dubte sobre el valor del paisatge, l'incendi d'Andratx segurament l'hi va aclarir. La Confederació d'empresaris de les Balears, la CAEB, en un encertadíssim comunicat, feia un recordatori als poders públics sobre la importància d'aquest espai únic, la serra de Tramuntana, com a generador de riquesa. Ho saben bé els empresaris que viuen de l'activitat turística de manera directa i indirecta que és la Serra i no el Ballerman 6 allò que vénen a veure els visitants, o com a mínim aquells que més convindria conservar. I està bé que ho reconeguin obertament, superant d'una vegada la por de relacionar conservació del medi amb riquesa i futur econòmic. En aquesta mateixa línia, els ametllers juguen un paper que supera de bon tros la seva producció estrictament agrícola. No són només ametlles el que generen aquests arbres, sinó un dels paisatges més fotografiats i admirats de totes les Balears. A finals del mes de gener, els camps s'omplen d'arbres en flor que ofereixen una imatge única, captivadora, i que és possiblement un dels reclams turístics més importants que ofereix l'hivern insular. Idò aquest paisatge es troba cada any més amenaçat. A l'abandonament del camp, i en concret d'aquest cultiu de secà, per manca de rendibilitat, s'hi afegeix un fong que està causant veritable mal als ametllerars.
Resulta fàcilment comprensible que moltes famílies que tenen terres amb un aprofitament econòmic pràcticament nul no estiguin disposades a invertir en la conservació d'aquests arbres i en un tractament per lluitar contra aquesta plaga. Emperò, una vegada més, els poders públics són els encarregats i responsables de trobar maneres per fer viable la conservació dels ametllers. No cal caure en la trampa, tan pròpia dels governs, de subvencionar el camp sense exigir-li rendibilitat, però sí de crear les fórmules mixtes, públiques i privades, perquè aquells qui guanyen doblers amb la "foto" dels ametllers en flor puguin contribuir d'alguna manera al seu futur. Hauria de sortir d'ells fer-ho però, com ha quedat clar amb la serra de Tramuntana, només recordam Santa Bàrbara quan trona. I ara, sobre el camp, en cau una de grossa.
