Publicitat
Publicitat

El país de les fal·làcies

Una de les desgràcies lingüístiques del segle XX és el greu declivi del jiddisch, l’idioma d’una gran part dels jueus de l’Europa Central i Oriental. Als anys 30 va arribar a tenir 11 milions de parlants, però avui en té uns 600.000 (font: Rutgers University, Department of Jewish Studies). Als anys 50 desapareix com a idioma social de les seves àrees d’activitat, no només de l’est d’Europa, sinó també de parts importants dels EUA. Penso que sempre que una llengua entra en greu declivi és una desgràcia, però en aquest cas hi ha elements addicionals per lamentar-ho, ja que es tracta d’un idioma que havia arribat a tenir un gran dinamisme i una literatura d’altíssima qualitat, com atesten dos premis Nobel de literatura, Saul Bellow el 1976 i Isaac Bashevis Singer el 1978.

El jiddisch és un idioma que apareix i creix a les ciutats i pobles, sense la cobertura d’un estat. Amb els anys prolifera i se sofistica en termes relacionals, d’humor i d’urbanisme. Al mateix temps té pocs termes relacionats amb l’administració o l’exèrcit.

Una de les joies que ens deixa el jiddisch és el terme txutspa (traducció fonètica meva, de chutzpah ), que segons la meva definició favorita és “la qualitat d’aquella persona que mata els seus pares i després reclama pietat al tribunal perquè és orfe” (Leo Rotsen, The joys of yiddish ). El txutspa no té a veure amb el crim, sinó amb la contorsió valenta i descarada de la lògica per a profit propi.

Aquí a Catalunya, i a la resta d’Espanya, no utilitzem el terme, però em sembla detectar una habilitat innata en alguns per exercir-lo. En posaré alguns exemples.

Quan un partit polític afirma que ha acomiadat el seu acusat extresorer i diu, per tant, que no té res a veure amb ell. Però alhora li paga el salari, la secretària, el xofer i la defensa. No veig com les dues coses poden ser compatibles.

Quan una és imputada per “malversación y prevaricación ” mentre era Consejera de Economía i en sortir de declarar diu per televisió que està contenta perquè ha pogut demostrar que la seva gestió era “ absolutamente transparente y clara ”. I acaba amb una fiança rècord. La imputada pot ser innocent i la imputació excessiva, però el que segur que no hi ha és una gestió clara.

Quan al secretari general d’un partit se l’imputa per corrupció i suborn i diu públicament que va fer el que va fer pel país. Un sempre pot al·legar que el que fa és pel país o per una altra causa noble, però el que importa és si ha comès un delicte o no.

Quan la fiscalia demana imputar una diputada per malversació en pagar viatges per assumptes “de carácter privado ” i la diputda es queixa que hi ha una “ intolerable ” invasió de la seva vida personal. Si hi ha despesa de diners públics en viatges privats, jo diria que és un assumpte públic.

Quan el secretari d’organització i tresorer d’un partit polític a Castella-la Manxa signa un recibí de 100.000 € en negre, admet que la firma és seva però diu que no va rebre els diners. ¿Aleshores com l’hem de creure quan signi que no va rebre els diners?

Quan algú diu que la Constitució es va votar democràticament, que un referèndum és il·legal i que per tant anar contra la llei és anar contra la democràcia. Bé, molts van fer insubmissió contra la mili als 90, i el que feien era il·legal però no antidemocràtic.

Quan algú diu que consultar el poble és la base de la democràcia i estar en contra de la consulta és prova que no s’és democràtic. Democràcia no és sempre necessàriament igual a consulta ni consulta necessàriament igual a democràcia, com s’ha vist a Crimea.

Diria que hi ha molt especialista del txutspa en el nostre ecosistema polític, i això incideix en la qualitat del debat polític català.

La qualitat política de Catalunya és la suma de tot el que fem tots els catalans. Alguns tenen un gran impacte: periodistes, alcaldes, tertulians, president i consellers, però la qualitat política és cosa de tots. I baixa cada vegada que s’insulta en un xat, que s’és mal educat en un debat, que no es presenten arguments, que es considera estúpids els que pensen diferent, que s’evita entendre els arguments dels altres o que s’exercita el txutspa polític.

Crec que per millorar el nivell del debat polític és útil identificar comportaments que resten qualitat a la política. Tenir un nom per a aquests comportaments facilita denunciar-los. M’encantaria que el català incorporés del jiddisch un terme com txutspa. Seria un homenatge a una altra llengua minoritària, una incorporació rica i d’utilitat pública que ajudaria a millorar la qualitat del debat polític, i la nostra llengua.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF