El pa i la sal
Les exportacions de les nostres illes han caigut, el primer semestre, un 53,5 per cent respecte de l'any passat. La notícia pot causar perplexitat –cas de servidor- o alarma –no sembla el cas dels nostres governants, que van a vela aprofitant els bons vents del turisme. La secretària de la Cambra de Comerç, Cati Barceló, diu que no hi troben explicació: per l'autoritat de qui ho diu, ho podeu fer ben vostre.
La perplexitat no acaba aquí. El producte que encapçala les exportacions no prové del ram de la pell –ja no sabem fer bones sabates?- ni dels articles que integrarien el bloc que el PP identifica com "lo nostro", amb la sobrassada com a estendard. El producte més exportat és la sal marina: 50,7 milions d'euros, un 543 per cent més que l'any passat. Ho hauríeu dit mai?
Tots –supòs- ens alegram de l'èxit dels productors de sal marina, que deuen ser, a més, empresaris imaginatius i amb tirada al disseny. A canvi, ells han d'entendre el nostre desconcert. Superat el qual, ens envaeix la set de saber, perquè en principi les dades ens indiquen que, per davall del renou i la fúria del turisme, es mou una petita economia plena de sorpreses.
De vegades, darrere d'un gran èxit econòmic hi ha la participació de la mística generada entorn d'un producte. La sal es presta molt a acumular valor afegit per la part espiritual. La sal del Mediterrani és la sal de la vida, és tot un univers de sons i de tradicions, d'oloretes, de sabors, de cultures. En fi, què vos he d'anar a explicar.
Tanta de creativitat i de delicadesa com són menester per vendre sal per 50,7 milions no es podrien dedicar també a vendre als nostres governants i empresaris turístics un producte tan fi i tan subtil com és el nostre paisatge, el pa i la sal del país?
