Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Una oportunitat històrica per a la cultura catalana

La caiguda del PP al País Valencià i les Balears ha de servir per enfortir el mercat cultural català

Aquesta nit el cantautor valencià Feliu Ventura actuarà per primer cop al Festival de la Cançó de Xàtiva, la seva ciutat natal, on ha estat vetat durant dues dècades per l’exalcalde i ex home fort del PP Alfonso Rus. Aquesta és només una mostra de les conseqüències del canvi polític que es va produir a les eleccions del 24 de maig al País Valencià i les Illes Balears, i que ha comportat que s’hagi desallotjat el PP tant del govern autonòmic com de la majoria del poder municipal que ostentava. El sotrac ha estat especialment important en el cas valencià, on pràcticament durant dues dècades no hi ha hagut cap suport institucional a qualsevol mena de manifestació artística en llengua pròpia i on, a més, s’havien tallat tots els vincles amb la resta de territoris catalanoparlants. La coincidència de dos governs amb una presència significativa de forces nacionalistes, com ara Compromís i Més, representa una oportunitat inèdita per conformar un espai de cultura catalana compartit entre els tres territoris que no es pot desaprofitar.

Ja no es tracta només que els artistes valencians i balears puguin ser reconeguts a casa seva, sinó que s’obrin les comportes per a tot tipus d’intercanvis i que s’instauri com a normal el fet que companyies o grups del Principat puguin actuar al País Valencià o les Illes en la pròpia llengua, i evidentment a l’inrevés, cosa que ja passava tot i que amb dificultats.

Aquest ha de ser el primer pas per enfortir el mercat de la cultura catalana, fins ara constret per motius polítics, i per coordinar esforços de cara enfora. En aquest sentit és una molt bona notícia l’anunci del Govern Balear que tornarà a entrar a l’Institut Ramon Llull. I seria desitjable que la nova Generalitat Valenciana fes el mateix i no deixés aquesta responsabilitat en els municipis. Més enllà dels avatars polítics de cada territori, la cultura feta en català ha d’aspirar a projectar-se al món com el que és, un espai del sud d’Europa on una comunitat de 10 milions de persones comparteixen llengua. I la conjuntura actual és ideal per posar unes bases que facin molt difícil que es pugui tornar als temps foscos de Rus i Bauzá.