Misc 26/04/2014

La notícia

i
Empar Moliner
2 min

Què dius, què dius, que fort! L’arrova X, quan ho va sentir ahir a la tarda, va treure el mòbil i es va disposar a fer un tuit. Però, espera’t, s’havia de concentrar: són tan pocs caràcters! Resumir, quin pal, posaria inicials, així l’hi cabria tot. “M’han dit, i qui m’ho ha dit ho sap, que els fets s’han produït avui a tal lloc”, va escriure. I, que bé: de seguida, els retuits. Quina notícia més important. Havia de buidar el pap. Els diaris no en deien res, però els diaris sempre van tard. El cas és que un altre tuitaire, l’arrova Z, tenia una informació una mica diferent. Els fets no s’havien produït però, tranquils, perquè estaven a punt de produir-se. I ho sabia perquè un cosí seu treballava al bar del costat del lloc dels fets i un vigilant de seguretat, quan va anar a comprar-se l’entrepà, l’hi va dir. “No crec que el meu cosí m’enganyi”, va escriure. De seguida, retuits també per a ell. Aleshores, arrova X i arrova Z es van enfrontar per demostrar qui tenia una font més fiable. “Envia’m un DM i et diré coses que no puc dir en públic”, va piular l’arrova X, de cop, pudorós. “No tinc per què fer-ho, ja veurem qui té raó”, va contestar l’arrova Z. I ja algú va crear un hashtag per donar ànims a tots els implicats en la notícia, que, de moment, cap diari no donava.

Però a poc a poc alguns diaris també van anar sucumbint. “Rumor a la xarxa”, publicava La Gaceta del Dijous. “Preocupació entre els internautes”, publicava un altre. I aleshores la bona gent va començar a fer tuits de condol. Ningú no es va aturar a pensar que una cosa així no pogués ser certa, encara no, que potser encara no era veritat. I ningú no va pensar que cadascú pot tenir dret a donar les notícies de casa seva com i quan vulgui. Aconseguir seguidors. Una versió moderna de la marmanyera del meu poble quan t’aturava pel carrer i et deia: “No saps què?” Exactament com ella els tuitaires, ahir, donaven la notícia, encara falsa, que coneixien de tan bona tinta. Avui ja no. Please, RT.

stats