L'EDITORIAL
Opinió 09/08/2013

El nacionalisme espanyol ensopega amb Gibraltar

2 min

Aquests dies vivim una de les clàssiques crisis diplomàtiques entre el Regne d'Espanya i el Regne Unit a compte del penyal de Gibraltar, cedit a la monarquia britànica en virtut del Tractat d'Utrecht (1713). Tres segles després, Espanya manté la seva reclamació de sobirania sobre Gibraltar, de la mateixa manera, per cert, que el Marroc la manté sobre Ceuta i Melilla. El que resulta patètic, però, és l'actitud de milhomes del ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, que amenaça Londres amb frases xulesques com ara "S'ha acabat l'hora del pati a Gibraltar" sense fer un càlcul realista de l'efecte que poden tenir les seves paraules (bàsicament irritar innecessàriament els britànics), i ignora l'historial de fracassos de tots els seus antecessors en el càrrec.

En aquesta ocasió l'excusa han estat uns blocs de formigó, però l'escalada de tensions, que encara es manté, ha obligat a intervenir els caps dels respectius governs, David Cameron i Mariano Rajoy, per intentar calmar els ànims. De moment, però, Madrid continua amb el seu pols i es nega a relaxar els controls en els accessos al Penyal. El gest ha provocat la indignació de les autoritats gibraltarenyes i el malestar dels centenars de treballadors andalusos que cada dia travessen la frontera i que són els principals perjudicats per la febre nacionalista del govern espanyol. Tampoc s'hauria de menysprear l'impacte d'aquestes informacions sobre el turisme britànic que visita la Península.

Des del punt de vista català, però, la crisi ofereix lliçons interessants. La primera és el nul respecte de Madrid per la voluntat dels habitants de Gibraltar, que s'han pronunciat repetidament a favor de continuar sota sobirania britànica (cosa que els ofereix avantatges objectius en el l'àmbit fiscal). També mostra la vigència en el temps de tractats com el d'Utrecht, que, per fer-nos-en una idea, és només 55 anys posterior al Tractat dels Pirineus, pel qual França es va annexionar el Rosselló i part de la Cerdanya. Per què Espanya manté la reclamació sobre Gibraltar i no sobre la Catalunya Nord? La resposta és ben senzilla. Espanya va cedir de bon grat els comtats rossellonesos a França i, en canvi, Gibraltar li va ser arrabassat per les armes.

stats