Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

El moment de la connexió gasística amb Europa

La crisi ucraïnesa ha tornat a posar sobre la taula la insuficient connexió energètica entre els països de la Unió Europea. Aquesta setmana el president rus, Vladímir Putin, ha tornat a amenaçar Europa; ja ho va fer el 2009, en tallar el subministrament de gas a Ucraïna, i de rebot a la resta del continent, si no es pagaven les factures pendents. Sembla més aviat una bravata que una amenaça seriosa, però tot i així des de l’inici del conflicte ha quedat clar que la dependència del gas rus de bona part de la Unió Europea -hi va exportar el 31% del gas consumit el 2013- lliga de mans i peus la diplomàcia europea.

Cada cop hi ha més veus que reclamen més diversificació dels proveïdors energètics que permeti esquivar l’excessiva dependència russa. En la seva última gira europea, el president americà, Barack Obama, es va oferir a subministrar gas i petroli en el marc del polèmic Tractat de Lliure Comerç que s’està negociant. Tanmateix, de moment és una opció cara i que demanarà encara molta negociació. Ahir la junta de Gas Natural va aportar també la seva visió del conflicte. Segons va explicar Salvador Gabarró, president de l’entitat, la crisi d’Ucraïna dóna l’oportunitat a Espanya, i de rebot a la multinacional, de convertir-se en un eix estratègic per subministrar a Europa el gas que arriba d’Algèria. Ja hi ha dos gasoductes que connecten amb el nord de l’Àfrica i a l’Estat hi ha set plantes de regasificació. No estan al màxim de la seva capacitat ni de bon tros i si no es ven més gas és perquè fallen les connexions. I aquí és on entra la política.

De moment Espanya té una connexió i un altra en construcció a través del País Basc amb França. Una tercera, la principal, anomenada Midcat, està aturada a Hostalric, a 70 quilòmetres de la frontera. Si no s’ha acabat és per les reticències de França, que fins ara més aviat s’ha oposat a aquesta canonada, que permetria exportar 7.000 milions de metres cúbics anuals de gas per aquesta via. La Comissió Europea finalment s’ha posat les piles i al setembre va aprovar el projecte de construcció del tram que falta. La crisi russa pot ser, paradoxalment, el desllorigador d’aquest enrocament francès.