Publicitat
Publicitat

No era nit de lluna plena

Dia 28 de gener del 39: quart creixent. Corpus Barga passa a peu la frontera. A un costat du Carles Riba; a l'altre, Antonio Machado; i en braços, la mare del poeta andalús.

Corpus Barga, escriptor i periodista, burgès il·lustrat i democràtic, militant d'Izquierda Republicana, el partit d'Azaña, que a ca nostra se'n deia Esquerra Republicana Balear, resident habitual a Itàlia i Alemanya, i bon coneixedor del feixisme. N'havia descrit els orígens a diverses sèries d'articles publicats al diari madrileny El Sol . Probablement aquest coneixement directe va permetre-li escriure, set mesos abans de la fundació de Falange Española, un article titulat "¿Se inicia el fascismo en España?", publicat al diari argentí La Nación .

Aquest article és, avui, de lectura obligada.

"Hi ha un fet social espanyol, diu Barga, propici al feixisme; i és que a Espanya, país pobre, com a Itàlia, la burgesia proletària, la massa mitjana, proletària econòmicament però no mentalment, és un producte natural".

Encara que Barga empri un llenguatge imprecís, perquè hi ha països pobres però més aviat hi ha països que han estat empobrits, i perquè cap episodi de la història no és natural, s'entén que es refereix als sectors socials empobrits per la crisi, que mantenen la seva mentalitat 'il·lusionista', com diu Barga, a la qual afegeixen el menyspreu cap al mitjà proletari on han caigut i que ara els envolta.

Una " masa hidalga de señoritos sense feina, segueix Barga, i d'empleats amb sous inferiors al jornal, es veu ara incrementada per un element encara no feixista, però que fàcilment podria ser-ho: el dels petits terratinents i pagesos arruïnats. (...) El llevat de masses similars propícies al feixisme la poden donar, la comencen a donar, els estudiants tendents a la indigència -pel fenomen que l'augment de la cultura produeix a Espanya i a tot Europa, en augmentar copiosament el nombre d'aspirants a professions liberals-, com una possibilitat més de feixisme. (...) El feixisme s'inicia a Espanya com un moviment d'estudiants i de señoritos ".

Barga escriu l'any 33, a l'inici del feixisme, no en el seu posterior deliri terrorista. Identifica com a condicions per a la seva aparició l'existència de capes de població sobtadament empobrides, obligades a acceptar sous per sota dels jornals establerts, i l'augment de la "cultura", entesa en sentit burgès, com a titulació universitària que, per la crisi, no complirà les expectatives professionals i socials dels titulats.

Són condicions propícies, no automatismes. Per aconseguir triomfar a Espanya, el feixisme hagué d'afegir un element extern, deus ex machina , o tal vegada deus ex militia : el cop d'estat catolicomilitar i la intervenció italoalemanya.

Al costat de Corpus Barga caminava, s'arrossegava, Antonio Machado, i aquest havia parlat d'una altra casta de joves, que havien estat capaços de derrotar el feixisme, el febrer del 36, amb el triomf del Front Popular. Machado havia figurat a la presidència d'honor del congrés de les Joventuts Socialistes Unificades, a València. Surt a les fotografies, amb el gaiato penjant d'un braç i el puny aixecat de l'altre. Al discurs que hi duia preparat, parla Machado dels joves feixistes: " jóvenes pervertidos por la vejez: ratas de sacristía, flores de patinillo, repugnantes lombrices de caño sucio. Los conozco bien. Y son esos mismos jóvenes sin juventud los que hoy, ya maduros, mejor diré, ya podridos, levantan, en la retaguardia de sus ejércitos mercenarios, los estandartes de la reacción... ".

Però parla també, i a ells es dirigeix, dels joves treballadors socialistes i comunistes unificats en una organització comuna, celebrant la seva disciplina, valor necessari en temps de guerra i que, segons Machado, és propietat de la generositat juvenil. " Yo os saludo, jóvenes socialistas unificados, con un respeto que no siempre pude sentir por los ancianos de mi tiempo… ". El text del discurs clou el que seria darrer llibre publicat per Machado, La guerra .

Arribats aquí, per tal de comprovar si sabríem distingir bé uns joves d'uns altres, us demanaria que anéssiu a YouTube a cercar "cacerolada [sic] indignats Palma", i que mireu amb ulls ben oberts el poc més d'un minut que dura la preciosa filmació de la casserolada del 27/6/11 davant la Delegació del Govern a Ciutat, penjada pel diari dBalears . Gravació que s'hauria de conservar als arxius, per als incrèduls i per a tots aquells que, per raons d'edat, no han tengut oportunitat de veure a què s'assemblaven els al·lots del Frente de Juventudes o els Guerrilleros de Cristo Rey.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT