Opinió 27/06/2014

Els ministres sinistres

i
Llucia Ramis
2 min

Volia escriure sobre les declaracions del ministre Fernández Díaz, que diu que una Catalunya independent seria “past del terrorisme i el crim organitzat”, com si ell no pertanyés a un Govern que, precisament, sembla organitzat per fer por. Volia escriure sobre el ministre Wert, que pretén que les comunitats autònomes bilingües paguin el col·legi privat dels alumnes monolingües, seguint l’exemple del president Bauzá, que crea problemes on no n’hi havia.

També volia escriure sobre la intenció que el PP té de convertir-nos a tots en delinqüents i tenir una excusa per treure-se’ns de sobre. La reforma fiscal del ministre Montoro pràcticament obliga al frau a petita escala que, en aquest país, és el que es paga més car. La indemnització per acomiadament improcedent ara tributa. Recordem que Montoro és un dels 39 eurodiputats espanyols que es van beneficiar de la Sicav, el programa addicional de pensió voluntària cofinançat per fons públics comunitaris.

Volia escriure sobre els aforaments que, com alguns indults, han esdevingut el nou salvi’s qui pugui; és a dir, qui s’ho pot permetre. Com per exemple, la ministra Ana Mato, que nega que Gürtel sufragàs les seves despeses familiars amb la mateixa credibilitat amb què assegura que el PP està creant “més llocs de feina, serveis públics i protecció dels menors”. Les darreres xifres d’Unicef apunten que un de cada quatre nins viu sota el llindar de la pobresa.

Volia escriure sobre les prospeccions a les Canàries, que tiren endavant malgrat els recursos en contra perquè el ministre Soria pugui assegurar-se un bon lloc a Repsol quan perdi les properes eleccions. Volia dir que estam en mans d’una gent que ha deixat el país en sinistre total i castiga les víctimes. Però no sé ni per on començar, quan el que vull és que s’acabi.

stats