Publicitat
Publicitat

La meta i el mite

Arribar bussejant a l'Illot d'enfront de la platja era la valentia diària dels estius de la seva adolescència, i avui, mentre mira el fill jugar dins l'aigua, li han entrat ganes de posar-se a prova. Separat de fresc, necessita desafiaments d'aquests per reivindicar-se com a masclet alfa davant el fill la setmana de vacances que li toca.

-Puja, Adrià. Ara veuràs.

Es carrega el fill a l'esquena, pega llongo i alenada, i entre el capfico i adonar-se que l'illot era a ca una valenta puta és tot u. Primer tuda molt d'aire, però conforme busseja va recordant la tècnica de la respirada. El fill, entusiasmat, li pega cops de taló, talment cops d'esperó dels indis del far west als seus cavalls. L'aire li puja des de llocs que feia anys que no es movien.

L'oxigen comença a mancar de valent, perd la noció de l'espai, deixa de sentir la fredor de l'aigua, però neda, neda, neda ulls ben closos, fins gairebé l'extenuació, i al punt de defallir, decideix un ara o mai redemptor de totes les seves mancances com a pare, que l'empeny cap a un esclat d'energia que sembla trencar-li tots els muscles i fibres.

-Aaaaaarrrrrggggggffffff!!!!!

Una explosió irisada d'esquitxos multicolors el rep en sortir de l'aigua! L'aire fred de la mar li entra en tromba com una calabruixada dins els pulmons sucats al buit. El sol l'enlluerna absolutament i una imatge sinuosa li apareix entre la calitja, les gotes d'aigua i el salobre que li escalda la nineta dels ulls.

Pantaixa exageradament, molt, i quan la primera sang li torna al cervell la imatge sinuosa d'entre la boira agafa forma, la més meravellosa de les formes mai vista.

Espessa cabellera al vent, ulls verds de pipelles com rampins que a cada aclucada semblen repinyar-li les entranyes, careta de confit llepat, morenor natural al llindar de les mulates i de cintureta d'abella en avall, brillant cua de dolces i suaus escates. Una sirena l'esperava damunt l'illot!! Tota ella representant l'arrodoniment de les feines ben acabades i la fusió perfecta dels humans amb la natura marina.

Ella li ofereix una mirada amb significat que va més enllà d'un matrimoni, passió pura, mentre amb un lleu moviment cervical s'enretira un floc de cabell daurat de davant la cara deixant al descobert un pit nuu, senzillament perfecte: massa gran per anuncis de woman secret i prou discret per evitar un desig groller.

-Hola, Superman, d'on me surts?

Ell pantaixa el doble, la sang del cor no sap si tirar cap amunt o per avall, dubta de la realitat del moment, sap que les sirenes no existeixen però amb un cop sec de cua a l'aigua ella l'esquitxa recordant-li que no és cap somni aquesta trobada.

-Què fas avui vespre? Véns a fer una copa?

Allò és físic, allò és cert. No cal pessigar-se: ella és allà i vol sortir amb ell.

-Moooooooocccccc moooooocccccc oppan Gangnam Style!! Oppan Gangnam Style!!

Una golondrina estibada de jovenots sense camisa bevent i ballant a les totes una música desorbitada els trenca la màgia del moment. Ell no sap d'on li ve, ella, ràpida, s'estira esquena dreta, pits erectes, alça el braç i saluda carinyosa, mostrant totes quantes dents, claus i queixals té, i es desfà a crits i cops de cua a l'aigua:

-Disco La Sirena!! Tonight!! Heute abend!! Come and dance!! Free drink before midnight!!! Disco La Sirena!!

Uns copets de fitora damunt l'espatlla el retornen de la perplexitat i el desconcert. Posidó amb pin de la creu roja li llença l'alè agre de Bisonte a la cara:

-Vatuadell de sirenes! Cantamañanas ! L'al·lot t'ha caigut a mitjan camí, t'espera damunt l'arena. Au, parteix!

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT