L’escriptor Oriol Mosca truca a l’editor Pau-Pere Cadell per saber com van les vendes de la seva novel·la El càtar infumable. L’escriptor Oriol Mosca troba que seria molt bo “de cara als mitjans” poder anunciar abans de Sant Jordi que reediten, perquè això anima les vendes. “Si vaig canviar d’editorial va ser per vendre més, Pau-Pere”, declara l’Oriol Mosca. I en Pau-Pere Cadell li promet a l’Oriol Mosca que farà tot el possible per la reedició. I també li promet, sí, que parlarà amb el cap de cultura del diari del grup editorial per fer allò que ja fa dies que li va prometre que faria. “Doncs quan ho facis, fes-me també el favor d’enviar una nota de premsa als mitjans”, ploriqueja l’Oriol Mosca. I en Pau-Pere Cadell li contesta que per descomptat, mentre es grata la bossa escrotal. Si fos per l’Oriol Mosca, els “mitjans” cada dia tindrien una nota de premsa d’ El càtar infumable. En Cadell va fitxar l’Oriol Mosca després que va publicar El milicià insubstancial, que va ser un èxit. Però ara se’n penedeix. En Mosca és l’autor més pesat que té. Més, fins i tot, que la Mari Luz Orce, autora de Mujeres entre fogones, que li truca des de les llibreries si veu que la seva novel·la (sobre tres generacions de dones que expressen la seva sensualitat a través del menjar) no és a l’aparador.
Un cop ha penjat sospira i marca el telèfon del cap de cultura del diari del grup editorial. “Manu, xato, què fots?”, crida tot jovial. I a continuació abaixa el to. “M’has de fer un favor. El paparra del Mosca. Sí. Posa-me’l primer o segon a la llista dels més venuts d’aquesta setmana, sisplau, aviam si animem la cosa. Sí, te’n dec una. Ja ho sé, coi, que no surt en cap més llista. És que no l’estem venent! Sí. Sí, així ell pot fardar. I què que només surti al nostre diari? Tu et penses que la gent s’hi fixa, en això? Que sí! Te’n dec una!”
