Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

La lliçó de seny i prudència de Rafel Torres amb l'aigua

La privatització de l'aigua d'Inca ha quedat aturada temporalment després que ciutadans i partits de l'oposició ho demanassin de manera insistent perquè asseguraven que els mancava informació i transparència sobre les conseqüències que podria tenir aquesta decisió del Consistori, que era a punt d'atorgar el servei per als propers 30 anys. El batle, en un gest que l'honra i que malauradament és massa poc habitual, va decidir suspendre temporalment aquesta decisió. És tan excepcional que una majoria absoluta decideixi aturar un procés quan ja es troba a punt de ser resolt que val la pena destacar l'actitud municipal, especialment la de Rafel Torres. La privatització dels serveis municipals, que actualment es presenta com un bon exemple de gestió, mereix una revisió profunda, que segurament aportaria més d'una sorpresa als gestors públics de molts pobles i ciutats. La recollida de fems n'és un bon exemple. Fa dues dècades era un cost ínfim del total de les despeses públiques i avui dia, curiosament d'ençà que s'hi dediquen les grans empreses estatals, són un llast per als comptes públics. Els motius són complexos. I per descomptat, el creixement de població ha obligat a incrementar les dotacions d'aquests serveis. Però hi ha un factor que és clau, i és la pèrdua de control de l'administració una vegada que, com en el cas d'Inca, s'adjudica un servei per a 30 anys. Immediatament després, el consistori o el govern de torn va deixant de disposar de la informació del dia a dia del servei i acaba desconeixent quines són les prioritats, les necessitats dels ciutadans, i aquesta informació és controlada per l'adjudicatari de torn. A partir d'aquí, les prioritats i les inversions no les marquen els representants públics, sinó els gerents d'aquestes corporacions, atenent prioritàriament la conveniència de l'empresa abans que els ciutadans. Així, resulta difícil que un ajuntament no accepti els increments de costos o les decisions d'inversions extraordinàries que li planteja un adjudicatari, perquè no disposa sovint de prou informació. Només per la garantia que ofereix als ciutadans revisar-ne la conveniència, el téntol de Torres mereix un reconeixement.