Publicitat
Publicitat

La llengua catalana al Japó

Avui he de parlar força de mi mateix, malgrat que va en contra de l'ètica japonesa, que valora molt la modèstia. Deu passar el mateix en la vostra cultura, perquè hi ha aquella expressió tan famosa que diu: "Que no tens àvia?" Doncs ja no en tinc cap, i heu d'aguantar-me una estona. Bé, el dia 8 d'agost es va publicar el meu Diccionari manual català-japonès (inclou un vocabulari japonès-català), editat per Ed. Daigakushorin. És un diccionari petit, però significa molt per a mi perquè amb aquest diccionari es completa la infraestructura per a l'aprenenttage de català al Japó que he vingut construint des de fa uns vint anys.

Quan em vaig posar a estudiar el català al Japó, l'any 1983, no hi havia materials didàctics en japonès. Havia d'estudiar amb llibres escrits en anglès o en castellà. Seria bonic si pogués dir que, davant d'aquella situació, vaig jurar que algun dia jo mateix escriuria manuals i diccionaris perquè els altres japonesos poguessin estudiar el català en la nostra pròpia llengua. Però no era així. No em va passar pel cap ni un moment una idea tan agosarada. Estava prou ocupat memoritzant la conjugació complicada dels verbs irregulars i la combinació increïblement diversificada dels pronoms febles catalans.

Al cap d'uns anys, se'm va presentar l'oportunitat d'escriure una introducció a la gramàtica catalana. Jo sabia millor que ningú que no estava prou preparat per a allò. Però ho vaig acceptar, dient-me: "Ets l'estudiant més avançat al Japó i, a més a més, si deixes escapar aquesta oportunitat vés a saber quan se'n tornarà a presentar una altra d'igual". Era una mena de malabarisme escriure un manual de gramàtica mentre estudiava la llengua.

Per aprendre una llengua estrangera d'una manera més o menys autodidacta calen com a mínim un manual de gramàtica, un diccionari llengua X - japonès i un altre diccionari japonès - llengua X. Un cop feta la introducció a la gramàtica catalana, em vaig posar a compilar el diccionari català-japonès. Com es pot imaginar, fer un diccionari és bastant més complicat. Vaig trigar uns deu anys (naturalment combinant-ho amb altres treballs) a publicar el Diccionari català-japonès . El nostre fill petit, en Kei, que tenia 3 anys quan vaig començar i que es queixava que dedicava massa temps al diccionari, ja té 23 anys! Al cap d'uns anys de la publicació del diccionari, vaig poder publicar el Diccionari japonès-català .

Naturalment, n'estava content, però hi havia un problema: són diccionaris molt gruixuts, pesats i sobretot molt cars. Costen uns 300 euros cadascun! És normal que costin més els diccionaris de les llengües menys estudiades, però 300 euros per un diccionari són massa diners per a un estudiant. Són més aviat per a les biblioteques. Perquè hi hagués més estudiants de català al Japó, era imprescindible un diccionari de dues direccions en un volum que fos més fàcil de portar i que costés menys. I aquest problema es va solucionar, com he dit abans, fa poc.

Ara passo a presentar la situació de l'ensenyament del català. Quan hi ha voluntat i materials necessaris, es pot aprendre una llengua sol. Evidentment, però, és millor que hi hagi algú que et dirigeixi en l'estudi al teu país, tot i que això no sempre és fàcil quan es tracta d'una llengua minoritària. Des de fa 3 anys el Japó és un dels països afortunats on s'imparteixen classes de català. Aquestes classes de la llengua i la cultura catalanes es donen a la nostra universitat, la Universitat Hosei a Tòquio, amb la subvenció íntegra de l'Institut Ramon Llull. Les dues classes setmanals van a càrrec de la professora Raquel Vila i apleguen una vintena d'estudiants. Que jo sàpiga, la nostra universitat és la primera al Japó on s'imparteixen classes de català d'una manera regular i com a assignatura oficial.

A part, dirigeixo un cercle de lectura de la literatura catalana obert per a tothom. És un lloc d'estudi per als estudiants avançats i hi llegim i comentem les novel·les catalanes. Actualment comptem amb una desena de participants, entre els quals hi ha una parella jubilada que va participar en les Estades Lingüístiques a Gironella patrocinades per l'Institut Ramon Llull. Van tenir-hi unes experiències inoblidables amb joves de diferents nacionalitats. Els esforços que fa aquesta parella malgrat la seva edat són realment admirables.

Bé, encara són llavors petites, però qui sap si algun dia creixeran arbres robustos dels estudis catalans.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF