Publicitat
Publicitat

L' EDITORIAL

2013, l'any de la gran ofensiva contra el català

Ara fa just un mes el govern valencià d'Alberto Fabra va clausurar la Ràdiotelevisió Valenciana, Canal 9 i Ràdio 9, amb ajuda policial i davant la desesperació dels treballadors. Aquest fet va ser l'últim exponent d'una àmplia ofensiva contra el català que el PP ha desplegat aquest any en àmbits tan diferents com l'escola, els mitjans de comunicació i l'àmbit legal. Feia molts anys que el català no havia patit un catàleg d'agressions tan nombrós i variat, i tot apunta que el 2014 aquesta tònica continuarà. Anem a pams.

El PP ha identificat molt bé quins són els punts sensibles: l'escola, en primer lloc, que a Catalunya i a les Balears havia arribat a tenir un model amb consens social que garantia tant la cohesió com el coneixement de les dues llengües oficials. El curs que ve entrarà en vigor la llei Wert, que pretén acabar amb el sistema d'immersió lingüística, tracta el català com una assignatura de segona i obre la porta a la segregació escolar per raó de llengua en obligar a la Generalitat a pagar una escola privada en castellà si no pot oferir places a qui ho demani. A les Balears José Ramon Bauzá ja s'ha encarregat de dinamitar un sistema que garantia un 50% de les hores lectives en català per apostar per un suposat trilingüisme (el TIL) que té com a únic objectiu relegar la llengua pròpia.

El País Valencià també està en camí de desmuntar el sistema de doble xarxa que almenys permetia que un 25% de l'alumnat estudiés en la llengua pròpia per substituir-lo per un de trilingüe. De moment ja s'ha posat fre al creixement de l'oferta d'ensenyament en valencià, de manera que el curs passat milers d'escolars van quedar-ne fora. Finalment, els valencians s'han quedat sense oferta televisiva en valencià, cosa que no passava des del 1989. L'episodi grotesc de l'any ha estat la denominació de LAPAO per al català de la Franja inclòs en la llei de llengües de l'Aragó. Aquestes maniobres, però, no són tan innocents: busquen esquarterar un àmbit cultural amb un mercat de 10 milions de parlants. Tot plegat dibuixa una autèntica ofensiva contra la diversitat lingüística i per imposar un model basat en l'hegemonia del castellà.