Publicitat
Publicitat

Un altre intoxicador

Hi ha qui no ho pot evitar. Rafael Hernando, portaveu adjunt del PP al Congrés, necessita cada estiu deixar la seva deposició verbal, en forma de declaracions, perquè quedi constància a les hemeroteques del seu partidisme, el seu cinisme i la seva falta absoluta de vergonya i d'escrúpols. L'any passat, pel mes de juny, va aprofitar una trista foto de Mariano Rajoy a Roma, en companyia de Merkel, Hollande i Monti, per afirmar que Espanya tornava a ser a "la primera divisió" internacional que suposadament hauria perdut amb Zapatero (Zapatero no hi va fer res de bo, però el problema venia d'abans: concretament, de la foto d'Aznar a les Açores amb Bush i Blair).

Enguany, però, Hernando ha decidit superar-se a ell mateix. Segons paraules seves proferides a través dels micròfons de la cadena Cuatro, la República espanyola va tenir com a conseqüència "un milió de morts", en referència a la Guerra Civil. I no tan sols això, sinó que, segons Hernando, el PSOE (i només el PSOE; la resta no li importa) hauria de suspendre aquells militants que exhibeixin en públic la bandera republicana, "perquè és tan inconstitucional com la franquista". Encara més: sempre segons Rafael Hernando, hi pot haver qui de bona fe cregui que la bandera franquista, amb l'àliga i tot plegat, és reivindicable perquè "hi va ser més de quaranta anys". I deu tenir la seva part de raó, perquè d'una àliga a una gavina tampoc no hi va tanta diferència.

El revisionisme i el negacionisme, que són conseqüència l'un de l'altre, són dos dels tumors més perniciosos que roseguen la política espanyola. Des dels llibres del fanàtic Pío Moa, fins a les barbaritats que bramen cada dia, impunement, els tertulians, articulistes i soi-disants periodistes d'alguns mitjans de cuyo nombre no quiero acordarme , s'estén un discurs de la mala bava i de la ruptura social que intenta demostrar, miserablement, que la culpa de la Guerra Civil no la va tenir l'aixecament franquista, sinó les males polítiques del govern de la República i, molt singularment, els catalans i les seves pretensions particularistes. En altres països que han patit dictadures, aquesta casta d'opinions estan castigades pel Codi Penal. A Espanya no, perquè figura que vam fer una Transició modèlica, que de cada dia ensenya més penosament els peus.

El senyor Rafael Hernando deu tenir 51 o 52 anys, de manera que cal suposar que sap perfectament de què parla: la història recent és tan recent que qualsevol persona adulta, i més si es dedica a la política, n'ha de tenir una visió clara. Hi va haver víctimes, i hi va haver botxins. Pretendre equiparar la bandera republicana amb la franquista és una mostra de barbàrie que ho diu tot sobre l'estatura moral i intel·lectual de qui profereix aquest disbarat. I el fet que un home com Hernando ocupi un càrrec rellevant en una cambra de màxima representació popular, com és el Congrés de Diputats, ho diu tot sobre la mena de democràcia que hi ha a Espanya. Sin ira, libertad , deia la cançó. Doncs anem bé.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF