Finalment, tal com explica avui l'ARA, el PP i el govern espanyol han arribat a la conclusió que la situació del president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, és insostenible després de saber-se que va ser militant del partit i fins i tot va pagar quotes mentre era magistrat de la institució. Així, ja s'haurien començat a moure fils per buscar-li una sortida honrosa perquè sigui ell mateix el que abandoni l'alt tribunal.
El motiu és doble. D'una banda, el PP és conscient que ha perdut la batalla de la independència ideològica del tribunal davant de l'opinió pública. De l'altra, i potser és la raó més important, mantenir Pérez de los Cobos significa condemnar el tribunal a resoldre desenes de recusacions com les que ja han presentat el govern i el Parlament catalans i com les que preparen els governs autonòmics que no són del PP. Aquesta allau de recursos fa ingovernable el tribunal i converteix cada cas en una guerra de desgast insuportable. La conclusió, doncs, és que Pérez de los Cobos ha de marxar. I si pot ser, abans que acabi l'estiu.
Resulta lamentable, però, que sigui la seva filiació política i no les seves inacceptables opinions sobre els catalans el motiu que forci la seva marxa. Més greu que el fet de militar en un partit (cosa que la llei permet) és que es tracta d'una persona que ha insultat greument els catalans en un llibre d'aforismes ( Parva memoria , de l'editorial Tirant lo Blanch) i no s'ha retractat en cap moment.¿ Com és possible que algú que ha escrit "Els diners són el bàlsam racionalitzador de Catalunya" i "No hi ha acte polític de cert nivell a Catalunya sense una o diverses manifestacions d'onanisme" hagi pogut arribar a ocupar la màxima magistratura de l'Estat sense un escàndol majúscul? ¿Algú s'imagina que en lloc dels catalans es parlés dels jueus o dels negres, per exemple?
L'episodi Pérez de los Cobos és una mostra més de la baixa qualitat de la democràcia espanyola i del poc sentit d'estat de les institucions. Però sobretot és la mostra que atacar els catalans no només no resta sinó que suma. En qualsevol altre país democràtic del món aquest senyor no hauria arribat fins a dalt de tot. A Espanya sí.
