Publicitat
Publicitat

La influència global de les humanitats

L’any passat un informe de la Universitat de Harvard va fer saltar les alarmes en treure a la llum que, als Estats Units, la proporció d’estudiants que acaben una carrera d’humanitats ha baixat del 14% al 7%. Fins i tot les universitats d’elit, com ara Harvard, han experimentat una baixada semblant. A més, sembla que el declivi s’ha aguditzat aquests últims anys. Es parla d’una crisi de les humanitats.

No hi entenc prou de les humanitats com a conjunt per comentar el perquè d’aquesta baixada de matrícules. Potser la gent considera que moltes disciplines humanístiques són incapaces de facilitar l’accés a professions satisfactòries o ni tan sols a una professió. Possiblement això passa perquè algunes disciplines no aconsegueixen comunicar als profans què fan i quina importància té el que fan. O, per difícil que sigui acceptar-ho, potser no es tracta només d’un problema de comunicació: potser és veritat que algunes disciplines humanístiques han esdevingut poc rellevants en aquest món tan apassionant i canviant en què vivim.

Exposo aquestes possibilitats sense decantar-me per cap opinió. Però del que sí que hi entenc una mica és de la meva disciplina, la filosofia, que, a través del seu vessant pràctic, l’ètica, fa una aportació fonamental als debats més urgents que es poden suscitar.

Com que sóc filòsof, estaria justificat que sospitéssiu de la imparcialitat del meu punt de vista. Per sort, per corroborar la meva afirmació puc citar un informe independent del Gottlieb Duttweiler Institute (GDI), un think tank suís.

El GDI ha publicat fa poc un rànquing dels cent pensadors més influents del món durant el 2013. La llista inclou economistes, psicòlegs, escriptors, politòlegs, físics, antropòlegs, informàtics, biòlegs, empresaris, teòlegs, metges i representants d’altres disciplines. I, tanmateix, tres dels cinc pensadors mundials que encapçalen el rànquing són filòsofs: Slavoj Zizek, Daniel Dennett i jo. El GDI situa en quart lloc Jürgen Habermas com a sociòleg, tot i que l’informe reconeix que també es podria considerar filòsof.

L’únic dels cinc primers pensadors que no té res a veure amb la filosofia és Al Gore. L’economia és la disciplina més representada entre els cent pensadors més influents, però l’economista més ben classificat, Nicholas Stern, ocupa el desè lloc de la llista.

¿És possible que quatre dels cinc pensadors més influents del món provinguin del camp de les humanitats i tres o quatre de la filosofia? Per respondre a aquesta pregunta, ens hem de preguntar quins criteris fa servir el GDI per elaborar el rànquing dels principals pensadors del món.

El GDI vol identificar “els pensadors i les idees que més eco troben en tota la infoesfera mundial”. Tot i que la infoesfera en què s’obtenen les dades abasta tot el món, l’única llengua que fa servir és l’anglès, i això potser explica per què no hi ha cap pensador xinès entre els cent seleccionats. Els requisits per entrar al rànquing són tres: cal treballar principalment com a pensador, ser conegut més enllà de l’àmbit de la pròpia disciplina i ser influent.

En el rànquing es barregen molts barems diferents, com per exemple l’atenció que els pensadors reben i els seguidors que tenen a YouTube i Twitter, o si ocupen un lloc gaire destacat als blogs i a la wikiesfera. El resultat indica la rellevància dels pensadors en tota una sèrie de països i àrees temàtiques, i el rànquing selecciona aquells de qui més es parla i els que susciten els debats més amplis.

Tot i que sens dubte els rànquings variaran d’un any a l’altre, no podem sinó concloure que, el 2013, uns quants filòsofs van ser especialment influents en el món de les idees.

Això no hauria estat cap novetat per als dirigents atenesos, que consideraven tan alarmant el que feia Sòcrates que el van executar sota l’acusació de “corrompre els joves”. Ni tampoc serà cap novetat per a qui estigui al corrent de les nombroses iniciatives que han aconseguit obrir la filosofia a un mercat més ampli.

Tenim, per exemple, la revista Philosophy Now i homòlogues seves en altres llengües. Cal esmentar també els podcasts Philosophy Bites i molts blogs i cursos gratuïts en línia que atreuen desenes de milers d’estudiants.

És possible que el creixent interès per reflexionar sobre l’univers i les nostres vides es degui al fet que ara al planeta hi ha com a mínim mil milions de persones que tenen resolts en gran part els problemes d’alimentació, habitatge i seguretat. I això ens porta a preguntar-nos què més volem -o hauríem de voler- de la vida, la qual cosa esdevé el punt de partida per a moltes línies de recerca filosòfica.

Fer filosofia -pensar-hi i parlar-ne, no limitar-se a llegir-la passivament- desenvolupa les nostres habilitats de raonament crític i ens ajuda així a afrontar molts dels desafiaments que ens planteja un món que canvia ràpidament. Potser per això ara a molts empresaris els interessa contractar titulats superiors que hagin tret bona nota en cursos de filosofia.

Més sorprenent -i encara més important-és fins a quin punt un curs de filosofia li pot canviar la vida a una persona. Sé per experiència pròpia que participar en un curs de filosofia pot portar els estudiants a fer-se vegans, dedicar-se a activitats professionals que els permetin donar la meitat dels seus ingressos a organitzacions benèfiques fiables i fins i tot donar un ronyó a un desconegut. Quantes disciplines poden dir això?

Copyright Project Syndicate

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF