Opinió 21/03/2014

La història, i l’orgull de la consellera

i
Miquel àngel Maria
3 min
La història, i l’orgull de la consellera

Dimarts passat, en seu parlamentària, la consellera d’Educació i Cultura, Joana Maria Camps, va proclamar el seu orgull pel fet de capitanejar el canvi educatiu a les Illes Balears. Rectific: va exhibir el seu orgull. Proclamar és un verb amb connotacions massa positives per descriure una bravata tan sòrdida. En la seva intervenció, la consellera es va mostrar animada per les reunions que manté amb els docents -no va precisar de quin planeta-, es va vantar dels canvis que produeix el primer any de TIL, va amenaçar amb més plans de futur i va acabar amb aquella gran frase que, curiosament, o no, comparteixen els grans estadistes i els dèspotes més abjectes: “la història ens jutjarà”. Bé, seria convenient que la història no es quedi tota sola en aquesta comesa. La Sibil·la diu cada any que al jorn del judici parrà qui haurà fet servici, però ens agradaria no haver d’esperar tant.

De tots els serrells que pengen de l’afer TIL, el cas dels tres directors dels instituts de Maó expedientats és el que presenta més sospites d’exercici fraudulent del poder, i per tant és el primer candidat a una hipotètica condemna judicial. Vull dir de la Justícia ordinària, abans de la fi dels temps. Com està a dia d’avui aquest cas?

Si no vaig errat, les darreres informacions publicades són les de la reincorporació dels tres directors als seus càrrecs, a principis de febrer. Per llei, la suspensió no podia allargar-se més enllà de sis mesos, i aquest és, exactament, el temps que la Conselleria ha mantingut la suspensió. Ni un dia menys, no fos cas que mostressin un fil de finesa i clemència. Dies abans s’havia sabut que l’instructor dels expedients ja havia enllestit la seva feina i havia formulat la seva proposta de sanció: entre deu i quinze dies de suspensió per a cada director. Jutgin vostès mateixos la desproporció absoluta entre els sis mesos de suspensió provisional, i la pena de deu a quinze dies.

Els directors expedientats han presentat, naturalment, les seves al·legacions. Ara la pilota és a la teulada de la consellera, que s’ha de pronunciar tant sí com no. Convé recordar que la titular d’Educació s’ha compromès des del primer dia a resoldre aquest cas amb la màxima celeritat. Però també hem de saber que la llei li dóna un marge de fins a divuit mesos per dictar la resolució. De moment sembla que ha optat per una tàctica al més pur estil Rajoy: no fer res, i esperar que el temps ho resolgui. El problema és que no es pot escapar de dictar la resolució. Ho pot fer més prest o més tard, però no pot deixar els expedients dins un calaix. La llei l’obliga a pronunciar-se. I sap perfectament que l’endemà mateix d’aquesta resolució, els tres directors presentaran una demanda penal per prevaricació i exigència de danys i perjudicis.

Si en l’àmbit més general de la implantació del TIL alguns juristes són escèptics sobre les possibilitats d’una anul·lació judicial, en el cas dels expedients dels directors consideren que una sentència condemnatòria resulta altament probable. I des de fa dues setmanes, un cas semblant esdevingut a Alacant ha incrementat la sensació que els directors maonesos ho tenen tot a favor. Com informava l’ARA Balears, el Tribunal Superior de Justícia de València ha donat la raó a un director expedientat per penjar un retrat del seu conseller cap per avall. La sentència diu que la llibertat d’expressió d’un director preval per damunt de la dependència jeràrquica i, per tant, anul·la la sanció imposada.

Hi ha qui considera que si la Justícia s’acaba pronunciant ja serà massa tard. Bé, és com veure la botella mig buida. Encara que els processos judicials es resolguessin quan ja cap dels actuals responsables d’Educació continuàs en el càrrec actual, no es tractaria només d’una victòria moral de tota la comunitat educativa davant els abusos d’una colla de fanàtics. A part de la seva probable inhabilitació per a ocupar càrrecs públics i d’una possible reparació econòmica, una resolució judicial marcaria uns límits legals que no es podrien tornar a vulnerar.

¿Seran finalment condemnats els responsables de la Conselleria pel cas dels directors de Maó? ¿Veurem com la Justícia acaba liquidant el TIL? Fa de mal dir. De moment s’han presentat denúncies, el TIL està recorregut davant el Tribunal Constitucional, i el cas dels directors ha entrat en una fase decisiva. Si s’acaba demostrant que s’han lesionat drets de persones i col·lectius, que s’han executat procediments de manera fraudulenta i que s’ha delinquit, la consellera es pot quedar amb tot el seu orgull, però ella i nosaltres ens mereixerem alguna cosa més que el vaporós judici de la història.

stats