Publicitat
Publicitat

El gos i la ràbia

Luis Bárcenas, més conegut entre els seus amics com Luis el Cabrón, dorm des de fa un parell de nits a la presó de Soto del Real. La cúpula dirigent del PP vol fer veure que està molt contenta amb l'empresonament de les patilles més odiades d'Espanya. No hi ha ningú que no estigui d'acord en la premissa que Bárcenas és odiós. Ni tan sols aquells que, durant anys, es van beneficiar dels seus oficis.

Un d'aquests beneficiaris era un personatge anomenat Mariano Rajoy Brey. Mentre Luis Bárcenas va ser tresorer i senador pel PP, aquest home anomenat Rajoy ha estat ministre, vicepresident, candidat a la presidència d'Espanya i finalment, per a la desgràcia general, president de l'estat espanyol. Bárcenas ha estat tresorer del PP durant més de vint anys, que coincideixen amb la irresistible ascensió de l'home de la boca bífia.

Mariano Rajoy surt a les llibretes de Bárcenas, que només constitueixen un registre interessat de la corrupció del principal partit d'Espanya. Però encara que no hi sortís, Mariano Rajoy va ocupar càrrecs d'alta responsabilitat mentre el tal Bárcenas, en nom del seu partit, anava delinquint. Només per això, i encara més perquè el seu nom surt en els assentaments comptables del corrupte Bárcenas, Mariano Rajoy hauria de sortir davant del que ell anomena la nación i presentar la seva dimissió. Qualsevol governant mínimament responsable, davant d'un escàndol d'aquesta magnitud, ho faria.

Per descomptat, no serà així. La política espanyola segueix obeint aquell refrany tan castís segons el qual muerto el perro se acabó la rabia . El perro , en aquest cas, és Luis Bárcenas, a qui certament es podria donar per mort amb el seu empresonament. Però el gos no és mort, perquè no se li ha exigit que retorni les quantitats astronòmiques que ha robat des dels seus càrrecs al Partit Popular. Ben al contrari: se l'ha engarjolat però els quaranta i tants milions d'euros, que es diu aviat, segueixen allà on eren. És a dir, en comptes corrents de paradisos fiscals. Molt bé.

La ràbia tampoc, que no s'ha acabat. Com un gàngster qualsevol, a la sortida de l'Audiència Nacional, després que se'l condemnés a la presó, Luis Bárcenas va jurar venjança contra l'advocat de l'acusació popular Mariano Benítez de Lugo. "Socialista, em trobaràs", li va enflocar Bárcenas al lletrat, amb el dit índex erecte. Robert de Niro, a Els intocables d'Eliot Ness , no ho hauria fet millor. Però ara ja no ens interessen les qualitats interpretatives de Bárcenas, que al cap i a la fi només era un comptable amb 47 milions d'euros a Suïssa. El que ens interessa de debò és què hi tenien a veure el president del govern espanyol, i els dirigents del seu partit, en la fortuna d'una mala bèstia d'aquesta envergadura. Tot fa pensar que algú més hauria d'anar a la presó, tan aviat com sigui possible i també de manera incondicional. Per pura higiene pública, si més no. I el PSOE, que no aprofiti per fer el paper del porc que li va dir orellut a l'ase, que ja ens coneixem tots.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT