Benvolguts Carles Puyol i Víctor Valdés, us escric des d’aquesta columna per demanar-vos un favoret. Fixeu-vos que dic “favoret”, perquè tota jo em noto diminutiva. Estic ara mateix adoptant aquella veu sexi de telefonista que, quan et diu que t’esperis, et demana que sigui “un segonet”, perquè sap que no serà un “segonet”, però si et diu “un segonet” queda més bé i tu et conformes molt més. I també sóc com aquelles habitants de Gràcia que no van a un japonès, sinó que van a un “japo” (pronunciat a la castellana, esclar) i es prenen no pas una cervesa, ni tan sols una birra, sinó una “birriqui”. I aquesta “birriqui” se la prenen en una “terraciqui”. I per què en una “terraciqui”? Doncs perquè en una “terraciqui” hi fa molt “solete”. No tant “solete” per anar a la “playiqui”, però déu n’hi do. Vull dir “déu n’hi doret”. Però no ens desviem que la cosa és molt seriosa.
El contuberni, complot, fins i tot conxorxa, conspiració, maniobra, col·lusió (amb ela geminada, que és la ela més porno que hi ha) i àdhuc conciliàbul contra el Barça va veure la llum ahir. Fer-se el Barça a nivell esportiu és molt dur. Val més fer-se’l als despatxos. Ho tenim pelut. Entre que el Barça presenta recurs i entre que la cosa s’admet a tràmit, potser els fitxatges que estaven a punt de produir-se ja no es produiran. Sé que us demano un sacrifici enorme, però és que si no el feu vosaltres, el Barça es queda ja no pas en calces, sinó en tanga de pedreria. Em diuen que el desitjat Ter Stegen ja estaria fitxat però que li faltaria el transfer, que és com aquell volant segellat que t’impedeix de renovar-te el carnet de conduir tot i que hagis fet la cua. Això vol dir que si Pinto, déu no ho vulgui, un dia agafa la grip, i el porter suplent, déu no ho vulgui, també, s’hauria de posar de porter Tata Martino i no precisament amb el polo pistatxo.
