Misc 19/12/2013

Una enquesta desconcertant

i
Sebastià Alzamora
2 min

Ja no puc dir que no m'hagin fet mai una enquesta. Fa un parell de dies vaig contestar al telèfon i em vaig trobar amb una ensucrada veu de dona que em demanava si podia fer-me algunes preguntes sobre política balear. El primer impuls va ser d'excusar-me i penjar, però m'ho vaig repensar: per què no? Em va encuriosir sincerament en què podia consistir (i, sobretot, quina orientació podia tenir) una enquesta sobre una matèria tan sensible.

L'experiència no va decebre les expectatives. L'entrevistadora, sempre sota el compromís de l'anonimat de les meves respostes, em va fer tot un munt de preguntes sobre valoració i intenció de vot de polítics en exercici a les Illes, tant en l'àmbit municipal, com del Consell de Mallorca, com del Govern Balear. Es tractava de posar-los a cadascun una nota del 0 al 10, i he de dir que la nota més alta que vaig ser capaç de concedir va ser un 3, però que hi van abundar els zeros. Em va sorprendre descobrir que la meva opinió sobre la classe política illenca era encara més baixa del que jo mateix em pensava.

Però, com sol succeir en tantes coses de la vida, el millor es reservava per al final. I el millor consistia, nogensmenys, en dues preguntes sobre el TIL, el cèlebre decret de trilingüisme imposat en solitari per la majoria absoluta del govern de José Ramón Bauzá, i que el 29 de setembre va treure fins a cent mil persones als carrers de Palma per manifestar-s'hi en contra. Des d'aleshores, el PP illenc viu en un neguit constant per mirar de promocionar, per terra, mar i aire, la que fins ara ha estat la seva iniciativa més polèmica i contestada.

És per això que em va, diguem-ne, cridar l'atenció que les dues preguntes en qüestió fossin les següents. Primera (cito de memòria): " El Parlament ha aprobado un decreto para que los alumnos de Balears reciban la educación pública de manera proporcionada en catalán, castellano e inglés. ¿Le parece una medida muy positiva, positiva, regular, negativa o muy negativa? " La segona era encara més curiosa, per insistent: "Para el futuro profesional de los jóvenes de Balears, ¿piensa que esta medida será muy positiva, positiva, regular, negativa o muy negativa? " Com que la resta de l'enquesta havia tractat una temàtica molt diferent, aquestes dues preguntes finals em van resultar intempestives i com ficades amb calçador. Encara més: com si, de fet, tota l'entrevista hagués estat un preliminar rutinari per arribar a allò que realment interessava, que eren les dues preguntes estel·lars.

En acomiadar-nos, li vaig preguntar a l'entrevistadora qui encarregava aquella enquesta. Lògicament no m'ho va saber ni voler dir, però sí que em va aclarir que ella treballava per a una empresa anomenada TNS Demoscopia. La vaig cercar a internet i la vaig trobar de seguida: una empresa amb seu a Madrid, especialitzada en sondejos que concerneixen els interessos del PP i del PSOE. No vaig saber què pensar, tret d'aquella frase de Mark Twain: "Que jo sigui paranoic no vol dir que no em persegueixin".

stats