Misc 04/04/2014

El diccionari d’Obiang

i
Miquel Carrillo
4 min
El diccionari d’Obiang

El Teodoro arriba al sopar excitat, feliç de compartir taula amb el Mariano. També està bé saludar el seu vell camarada de l’Acadèmia Militar de Saragossa, el Juan Carlos, ni que sigui al funeral d’un altre vell conegut, l’Adolfo. El van obligar a veure’s amb tots dos mig d’amagat, a dins de la catedral d’Àvila, perquè ningú no els fes cap foto comprometedora. “Li he de demanar el selfie al Juan Carlos”, pensa mentre es treu l’abric i passa l’arc de seguretat, abans d’arribar a taula, ja lluny del seu multitudinari seguici. Acaba de pronunciar un discurs sobre l’espanyol a l’Àfrica a l’Institut Cervantes de Brussel·les, i li sap molt de greu haver de fer servir aquests neologismes: “Es diu autoretrat. Aquests espanyols ja no estimen la seva llengua, l’acabaran perdent i ens arrossegaran a nosaltres també”.

Mentre seu a taula, un cambrer arriba amb una nota i, discretament, l’hi entrega. No pot venir! “Per motius d’agenda, el president del govern espanyol no podrà assistir al sopar de gala aquesta nit. Li prega que excuseu la seva absència”. El Teodoro es resigna a tenir el flanc dret descobert i a parlar només cap a la banda esquerra en el que havia de ser una encisadora soirée. “Millor, així practicaré més el francès”, pensa. Mira que algun cop ja ha amenaçat de canviar la llengua oficial de tot el país a l’idioma de Molière per negociar amb l’excolònia. Però, cansat de la conversa francòfona, en un determinat moment arreplega les engrunes sobre les estovalles, en fa un cercle i comença una partida del seu joc favorit. Perquè ell, en el fons, coneix i defensa el veritable significat de les paraules.

“Amb la A, amistat ”. El Felipe sí que entenia aquesta paraula, no com el Mariano. Encara recorda quan va fer valer les raons d’estat per gestionar el seu aprovat en dret mercantil a la UNED, l’última assignatura que li quedava per ser llicenciat en dret. Fins i tot li va enviar un catedràtic per preparar l’examen del juny.

“D de democràcia!”, una de les seves paraules preferides. Democràcia és guanyar les eleccions amb noranta-nou dels cent diputats del seu Parlament, i setanta-quatre dels setanta-cinc diputats del Senat, i deixar que l’oposició encara tingui un representant a cada cambra i compartir-hi el dret de discutir. Amb la D també coneix molt bé el significat d’una altra paraula, relacionada amb l’anterior, que tots els europeus, no només els espanyols, fan servir malament. Ja ho va dir un dia a TVE, repasseu la vostra videoteca: “ Dictador és tot aquell que dicta lleis. En aquest sentit, sí, sóc un dictador”.

“L de llibertat ”. El Teodoro es deu preguntar per què la gent vol la llibertat, sobretot la de vot, si al final l’acaben votant sempre a ell. Llibertat és la seva i cap altra, la de decidir qui va a morir a Black Beach, la presó per on passa qualsevol sospitós de desafecció al règim, i qui no. Ell ho sap millor que ningú, va ser el cap d’aquesta presó i de totes les altres del seu país abans de derrocar el seu oncle, dictador de lleis abans que ell. Qui escriu aquestes línies va conèixer la plana major de l’oposició guineana, ja en llibertat, en un curs d’estiu, i al seu cos encara s’hi podien veure les marques de la tortura.

“T de tortura? Aquesta no la conec gaire, veus?”, deu pensar el Teodoro, que afirma que a Guinea “pràcticament no n’hi ha”, malgrat l’extens historial que organitzacions com Amnistia Internacional s’encarreguen de recordar-nos aprofitant esdeveniments tan amistosos (¿en veieu el veritable significat?) com el partit de futbol de la roja amb la selecció guineana de balompié a finals de l’any passat.

“P de pobresa, que ens l’havíem deixat enrere”. Els blancs confonen pobresa amb penúria, ja ho deia ell en una altra entrevista: “A Guinea no n’hi ha de pobresa, el que hi ha és penúria per no trobar el que no es desitja”. Exacte, Guinea no és pobra: el 2012 tenia un PIB per càpita de 18.687 euros (a Espanya és de 22.300 euros). Però, tot i així, pel que fa a desenvolupament humà, els seus poc més de set-cents mil habitants eren aquell any al lloc 125 d’un total de 175, la diferència més gran entre riquesa econòmica i qualitat de vida total al món. I com creieu que pot convidar tants amics a venir a Brussel·les a sentir la seva conferència al Cervantes?

Mentre el Teodoro continua amb el seu joc, aquests dies, a la cimera UE-Àfrica, Espanya i Europa busquen alguna cosa més que les engrunes de Guinea i de la resta del continent. El nostre president ens intentava convèncer que era “la seva obligació parlar amb Obiang com amb la resta de mandataris”, i que no hi podia fer gaire cosa més (que deixar-lo plantat per sopar). Si per mantenir opcions de negoci, encara que sigui amb el nostre tercer soci comercial, hem de tolerar un règim com el de Guinea des del 1979, realment el Teodoro té raó: hem perdut la noció del significat de les paraules. “Amb la V, vergonya ”.

stats