L'EDITORIAL
Opinió 26/08/2013

La desatenció sanitària, un símptoma de societat malalta

2 min

Si un element caracteritzava la sanitat espanyola i n'estaven orgullosos milers de professionals, aquest era el de la universalitat. Qualsevol ciutadà, indiferentment de la seva circumstància, tenia dret a ser tractat de les seves dolences. La voràgine de les retallades dictades des d'Europa i aplicades de manera desproporcionada, prioritzant la injecció de recursos públics en el sector financer i encetant tota una estratègia adreçada a qüestionar determinats serveis públics, ha acabat passant factura. Balears -va quedar clar pràcticament des del primer minut de la legislatura- vol ser un alumne aplicat i no vol quedar enrere quan es tracta de retallar. Un any després de l'aplicació del decret que deixa fora del dret a l'atenció sanitària els immigrants irregulars, potser és hora de fer balanç. Més de 15.000 persones es troben en la situació més precària que un pot patir. Al fet de no poder-se integrar i aconseguir un lloc de treball en una societat suposadament moderna, se'ls afegeix la condemna de desatendre la seva salut. Tractar aquests ciutadans com empestats és un fet del qual ni tan sols no se n'han estudiat les conseqüències. El Govern ni sap ni vol saber quin és l'estat de la qüestió, tot i haver viscut una important crisi política per la mort d'un immigrant a causa de la manca de resposta de la sanitat pública. Certament, una fita de la qual es pot estar ben poc orgullós. Però aquell toc d'atenció no va servir per res. Ni amb un mort damunt de la taula, ningú no es va dignar a valorar si és possible, com han fet altres comunitats governades pel Partit Popular, aplicar les directrius estatals d'una altra manera. Les ONG parlen de centenars de casos de persones amb malalties greus que estan literalment tirades. Allò de ser desiguals amb els desiguals s'aplica a les Balears, però a l'inrevés. Aquells que menys tenen, menys reben de l'administració. A més de la possible amenaça per a la salut pública que suposa abandonar l'atenció de ciutadans, ens trobam davant una cosa molt més greu: la renúncia dels poders públics a tenir cura dels ciutadans, sigui quin sigui el seu origen i situació personal. Millor dit, atenent especialment aquells qui més ho necessiten. I no són els bancs.

stats