Publicitat
Publicitat

12 d’abril

En tal data com avui, un dotze d’abril, els nostres padrins (no les padrines) majors de 25 anys, amb dos anys de residència al municipi i reglamentàriament habilitats, van haver d’anar a votar. L’esperança de vida dels homes a Espanya l’any 1931 era de 48,3 anys.

El dia abans havien pogut llegir al setmanari Ciutadania aquesta exhortació: “Rebel·la’t, poble sobirà de Palma, contra tot l’actual estat de coses, tot ell roïndat, tot ell vergonya, tot ell denigració”. El diari ABC, per la seva banda, anunciava el mateix dia que, en cas de triomfar els republicans, cauria l’exportació, baixaria la pesseta, fugirien els capitals i l’estranger ens tancaria les portes.

Dos dies després de les votacions es proclamava la República.

A Palma, el Front Únic Antimonàrquic havia presentat 27 candidats a regidor, distribuïts entre els 9 districtes de la ciutat: tres missers, dos llicenciats en ciències, un odontòleg, un empleat, dos picapedrers, tres metges, un exregidor, un sindicalista, un electricista, cinc del comerç, un agent de negocis, un sabater, un capità de la marina mercant, un fuster, un procurador i dos catedràtics.

La llista amb el nom, ofici i partit polític dels candidats del Front Únic Antimonàrquic anava acompanyada d’aquesta demanda: “Poble de Palma, per dignitat, vota aquesta candidatura”. Llegides avui, poques setmanes després de la Marxa per la Dignitat que ha desbordat Madrid, aquestes crides dels nostres padrins per la rebel·lió i la dignitat corprenen.

Ens és difícil imaginar la il·lusió que va encendre aquelles gents. Si recordar, fent cas al llatí, vol dir passar pel cor, jo vull recordar avui aquells dies d’entusiasme, no per les paraules d’algun personatge il·lustre amb nom de carrer, sinó amb el testimoni d’una persona com qualsevol de nosaltres.

Dolors Beneyto Castelló era nada a Ontinyent i vivia a Palma. Tenia 41 anys quan el seu marit anà a votar per la República. De jove havia estat actriu, treballant amb Josep Ferran, amb Jaume Balaguer, amb Joan Forteza, Catch ; però en retirar-se es va dedicar plenament al seu ofici de comare. Podeu trobar anuncis seus a Foch y Fum : la seva clientela devia procedir d’entre les classes populars.

Poques setmanes després de les eleccions, el 9 de maig del 31, Ciutadania publicava un article a primera pàgina signat per Dolors Beneyto, titulat ‘Llegó la hora’, on es pot llegir:

“Bien venida seas: es tanta la alegría que rebosa mi corazón que me parece un sueño, pero un sueño tan delicioso del cual no querría despertar nunca. (…) Le deseo mucha prosperidad a esta República querida, tan anhelada y deseada por los amantes de la redención, libertad y justicia. Desde el día de las elecciones, al ver el movimiento y animación por las calles de esta ciudad, me parecía otra vida nueva, otra vida distinta a la que, años atrás, en tiempo de la nefasta dictadura, los buenos españoles, o sea los republicanos, llevábamos, con la tristeza en el alma y reflejada en nuestros cuerpos. ¡Y qué cambio tan radical y qué alegría tan grandiosa experimentó el pueblo, que es el verdadero soberano, el 14 de abril, fecha memorable y que quedará esculpida con letras de oro! Cuando me dijeron que en la Plaça de Cort habían puesto una pizarra anunciando el acontecimiento del cambio de régimen, como mujer curiosa y amante del ideal republicano me fui a leerla, y no pude menos, al devorar su escrito, que gritar a pulmón batiente -¡Viva la República!”.

El marit de Dolors Beneyto nomia Germà Ballester Janer. Era ell precisament el procurador dels tribunals que feia part de la candidatura del Front Únic Antimonàrquic, pel districte 8è. Membre del Partit Reformista Republicà. No va ser elegit.

La nit del 16 d’agost del 36, un escamot de falangistes es va presentar a la caseta d’estiueig del matrimoni, al Pont d’Inca, cercant un receptor de ràdio. El Comandant Militar de Mallorca, Aurelio Díaz, havia ordenat que tots els aparells de ràdio, tant emissors com simples receptors, fossin lliurats a l’Autoritat Militar.

Encara que no funcionava, els falangistes varen requisar l’aparell, enduent-se també Germà Ballester.

Dolors no va tornar a veure el seu marit fins al sendemà, quan el va reconèixer cadàver al dipòsit del cementiri de Marratxí. Tenia al cos tres trets de bala: dos a la cara i un al pit. El jutge militar no va trobar cap responsable.

Dolors Beneyto va morir a Palma, dia 9 d’octubre de 1969, als 79 anys.

Visca la República!

(Les dades sobre l’assassinat de Germà Ballester procedeixen de l’estudi sobre les fosses de la repressió franquista a Mallorca fet per l’Associació Memòria de Mallorca. Sobre Dolors Beneyto, actriu: Antoni Nadal, El teatre mallorquí del segle XX, Documenta Balear, 2002)

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF