Publicitat
Publicitat

La cultura, entre el col·lapse i el desconcert

A iniciativa de l'associació Cultura i País, el mes de maig varen celebrar-se a Palma cinc taules rodones sobre l'estat de la cultura a Mallorca. Hi intervingueren una vintena de persones. Els assistents vàrem poder conèixer de primera mà un bon ventall d'informacions i d'anàlisis crítiques. Em permet fer-ne algunes valoracions. A manera de flaixos.

1. L'assistència mitjana als actes va ser d'unes trenta persones, amb la particularitat que en cada ocasió gairebé només hi acudiren -a banda del nucli organitzador- un nombre molt reduït de membres del sector que aquell dia era objecte d'anàlisi. Això pot significar que no hi ha gaire interès a participar en processos públics de reflexió sobre la cultura i que cada agent tan sols se sent implicat amb el sector del qual forma part? Crec que més o menys és així. Es dóna poca importància a l'acció de pensar la cultura cooperativament. A més, hi ha una molt escassa transversalitat i interconnexió entre els diferents sectors. Igualment s'ha de remarcar la sorprenent indiferència que manifestaren envers el cicle els periodistes especialitzats en cultura.

2. Encara que a tots els ponents la situació d'ara mateix els sembla molt negativa, l'opinió general és que durant les tres darreres dècades s'ha anat produint una evident millora global. A tots els nivells i en els diferents sectors. Aquesta línia ascendent, que tanmateix no hauria evitat la continuïtat de múltiples forats negres, els darrers anys hauria quedat interrompuda, primer a causa de la crisi econòmica, amb la consegüent minva dràstica, o fins i tot la desaparició total, dels recursos que aportaven les institucions públiques, i, en una segona fase, amb l'afegit de la política obertament contrària a la cultura que està impulsant el PP, tant a tot l'Estat -el forassenyat increment de l'IVA-, com a nivell de les Balears. Va ser l'actor Carles Moliner qui va sintetitzar amb contundència el moment actual: "col·lapse i desconcert". Tanmateix, després d'haver escoltat les diferents intervencions, jo vaig treure una conclusió: a hores d'ara, no hi ha cap sector que tengui elaborat un diagnòstic global bàsic que sigui compartit àmpliament i que pugui servir en un futur immediat com a full de ruta.

3. Al llarg del cicle, alguns ponents explicitaren o donaren a entendre que els anys d'abans de la crisi hi havia hagut un excés de subvencions i que, per tant, s'havien malgastat una part dels recursos. Normalment aquesta tesi s'acostuma a exemplificar en algú a qui li varen subvencionar un llibre que per la seva qualitat o interès era escassament publicable. Més enllà de possibles casos aïllats desafortunats, caldria no assumir com a verídic el mateix discurs que fan aquells que més aviat propugnen l'absentisme dels poders públics en la promoció de la cultura, sobretot si aquesta s'expressa en llengua catalana. La realitat és -els pressupostos canten- que a les Balears sempre s'han destinat molt pocs recursos a la cultura, clarament inferiors a la mitjana de les desset comunitats autònomes i a una distancia quilomètrica de la UE. A més, en parlar de subvencions, acostuma a succeir que sobretot són qüestionades les que es dediquen a sectors que reben una part ben minsa del pressupost -el llibre i el teatre, per exemple-, deixant de banda, en canvi, les possibles crítiques als receptors de quantitats molt més voluminoses, les que es destinen, posem per cas, a la temporada d'òpera del Teatre Principal o a l'orquestra simfònica. Si el concepte subvencions és poc estètic, en podem prescindir sense cap problema. Ara bé, qualsevol projecte futur de dignificació de la cultura al nostre país passa necessàriament per la decisió política de destinar-hi uns pressupostos més quantiosos, i en cap cas per la seva reducció. Gestionats amb eficiència i encertant a l'hora d'establir les prioritats, les de caràcter estructural sempre les primeres, és clar que sí. Un fet que a mi em resulta inexplicable és que la nostra gent de la cultura sigui tan poc conscient que hi ha un factor de fons que els afecta molt negativament: és l'espoli fiscal permanent que pateixen les Balears (l'Estat es queda un 14% del nostre PIB). Un espoli de tanta magnitud -és un rècord mundial- empobreix totes les nostres institucions i, per tant, minva enormement la seva capacitat d'actuació en totes les àrees, també en les culturals.

Els nostres flaixos, alhora informatius i reflexius, podrien ser molts més, ja que les cinc taules rodones generaren una quantitat considerable de dades i d'opinions. Haurem de deixar-ho, però, per a una altra ocasió.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT