Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

El crim d'Alcàsser i el debat de la cadena perpètua

Miguel Ricart, un dels autors de l'esgarrifós crim de les nenes d'Alcàsser, ha sortit en llibertat després de passar 21 anys a la presó. La decisió del Tribunal d'Estrasburg d'anul·lar la doctrina Parot ha avançat un excarcerament que s'havia posposat fins a l'any 2023. Els psicòlegs que l'han tractat coincideixen que Ricart no està rehabilitat i que es tracta d'una persona agressiva, antisocial i narcisista en un grau que l'acosta a la psicopatia. Aquest cas, com era d'esperar, ha provocat alarma social i ha fet reviure la tragèdia que va tenir lloc fa més de 20 anys en aquest poble valencià. I planteja un debat de fons sobre la seguretat de les persones i els límits dels drets fonamentals en casos com aquest.

Amb la llei a la mà, Ricart ha complert la seva pena i, per tant, ha saldat el seu deute amb la societat. El problema es planteja quan es tracta de perfils que són potencialment perillosos per a la societat. La legislació actual no permet la llibertat vigilada, un concepte molt discutit entre els juristes perquè es pot considerar un allargament de la pena encobert. Sí que la preveu la reforma que prepara el ministeri de Justícia. La reforma que tramita el ministre Gallardón també preveu una mena de cadena perpètua revisable per a casos molt greus com el de Ricart, però encara no és vigent.

Sobre aquesta qüestió es poden fer dues consideracions. La primera és que no és el primer cop ni l'últim que surt de la presó un delinqüent no rehabilitat, i que per tant no es pot actuar a cop de titular. I la segona és que el sistema penitenciari espanyol té moltes mancances pel que fa als processos de rehabilitació dels presos i ofereix molt poques solucions ens els casos de psicopatia o agressivitat congènita. Allargar la reclusió, com defensa Gallardón, pot ser una solució temporal, però en el fons també és admetre el fracàs del sistema penal espanyol. En tot cas, s'ha de filar molt prim i comptar amb l'opinió dels experts abans de prendre qualsevol decisió que vulneri drets fonamentals, ja que, si com a societat estem d'acord que fins i tot els crims més cruels han de tenir una pena limitada en el temps, cal ser coherents.