31/01/2015

Sóc català?

2 min
Sóc català?

La setmana següent a les últimes violències de París, el pedagog Philippe Meirieu escrivia una tribuna en què convidava a “pensar després de les emocions”. Proposava fer inventari sobre què està significant l’escola per als infants i adolescents en clau de democràcia i suggeria innovar propostes. Lapidàriament deia: “Hem de mirar a la cara a tot el que hem contribuït a fabricar, a tots aquells als quals no hem ofert cap altra alternativa per donar sentit a la seva vida que l’assassinat bàrbar”. Per la seva banda, la ministra francesa d’Educació semblava descobrir els instituts de la perifèria i preocupar-se per tots els que no havien respectat el minut de silenci. Entre les mesures a prendre, proposava una nova “assignatura d’educació moral i ètica”.

Mentre llegia els comentaris, em venia al cap una imatge dels dies posteriors a l’atac a les Torres Bessones de Nova York el 2001. Alguns adolescents d’un institut del Raval en què jo col·laborava es van posar a la carpeta una foto de Bin Laden. Per fi tenien un ídol significatiu! Ara, no proposo res de nou, tot i que estaria bé parar-se a pensar què estem fent de veritat per aconseguir que tots sentin que formen part de les nostres comunitats. No sé si plorar o riure sentint la nova proposta francesa d’assignatura i les nostres supressions d’educació per a la ciutadania.

Potser el més urgent comença per fer servir el nom adequat que identifica. En aquest mateix diari llegeixo com un professor explica una experiència a l’aula en què “un dels alumnes marroquins, nascut a Catalunya”, troba la solució al problema. Imagino el meu fill sent anomenat “aragonès nascut a Catalunya”. Com podem assenyalar i anomenar com a diferent a qui ha nascut aquí? Sé que a l’aula, per entendre a tots i cadascun dels alumnes, hauré de considerar quina família porten a la motxilla, però això no és una etiqueta per classificar-los. Tenen un nom singular, tots són d’aquí i treballo perquè ningú ho posi en dubte. Per poder formar part d’una comunitat el primer que cal és que els altres et demostrin que en formes part i que on van néixer els teus pares no et defineix. Podem parlar dels barris i de les condicions de vida que exclouen, però tot comença perquè en Zaid no senti que algú posa darrere el seu nom una etiqueta, políticament correcta, que significa “no català”.

stats