Opinió 04/10/2015

Una casta de casta

3 min

Entre les moltes accepcions que deu tenir el terme ‘casta’ per Podem, trobaríem lloc per encabir-hi els dos convidats de la setmana al Parlament balear. El gerent de SITIBSA, Francisco Fernández Terrés, i el director general d’IB3, Pep Codony, comparteixen quelcom més que similituds físiques. S’assemblen a l’hora de mostrar una estima desaforada per la cadira. Amb tot el que els han dit, els costa dimitir. On estaran millor que on són ara? No són nous en tot això. Han cobrat de més d’una administració i per coses que no tenen res a veure. Fernández Terrés no ha estat tota la vida dedicat a la cartografia. L’altre dia va recordar que fins i tot va cobrar del Parlament per fer d’assessor del vicepresident, un càrrec que, curiosament, ocupava el seu germà Félix. Pep Codony, en canvi, es vanagloriava d’haver estat 30 anys fent tele, però va oblidar que també assessorà l’Ajuntament d’Inca en la neteja de carrers.

Podem els vol veure fora dels seus càrrecs per diversos motius, entre ells perquè els considera casta. Però s’enreda en judicis morals i no sembla tenir catalogada una casta de casta que identifiqui el seu perfil: la dels professionals del sou públic posats a dit. Són fixos discontinus, que apareixen quan guanyen els seus i desapareixen quan perden. Gent que ja fa temps que va vincular la seva trajectòria a les institucions i que ho tindrien complicat per aconseguir una bona jubilació si abandonassin ara. Ningú els reconeix mèrits, al contrari, han de passar desapercebuts. Només suren si no s’exposen i ara s’han exposat. Dijous, Jaume Font va aconsellar Codony que li convenia partir perquè, tanmateix, el PP no el salvarà més. Ell li va dir que gràcies, però no. Quedarà un poc més i cobrarà l’atur.

Font també deu ser casta per Podem? Segurament. I Armengol? Segurament també. Un dels problemes de Podem rau aquí: a no aclarir què entén per casta. Un altre és considerar casta la presidenta del Govern al qual dóna suport. Però el principal és que va signar un pacte en què no s’obligava els socis a consensuar els alts càrrecs. Per cert, Podem només té problemes amb els nomenaments allà on no governa. Ni als consells ni a Palma els ha qüestionat.

S’hauria evitat maldecaps i ens hauria estalviat a tots segons quins serials si hagués parlat més clar quan era l’hora. Potser sona cutre i potser per als podemites no cal, però hauria estat útil per a la resta que haguessin deixat per escrit què hem d’entendre per casta i haguessin introduït en els acords de governabilitat un compromís per extingir-la. No ho varen fer i ara tenen un dilema. Han de triar entre combatre la casta o tapar-se el nas i conviure-hi per canviar les polítiques de les institucions. Clar que poden dir, com aquell, que ho volen tot, que les dues opcions no són incompatibles. I és cert, però mentre la primera no figura en el Pacte, la segona sí que hi és.

A tot això, l’oportunisme del PP no té mesura. Mentre fa costat a Podem en la batalla contra Fernández Terrés, col·loca a sou del Parlament el seu secretari general. Tard o d’hora s’haurà d’afrontar la incongruència dels assessors pagats pel Parlament que acaben fent feina per al partit. De moment, no hem sentit que Podem els consideri casta.

stats