Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Ens cal vigilar els que ens vigilen, però com?

En el dia a dia, una gran part de la ciutadania dóna, sense ser-ne gaire conscient, una quantitat enorme d’informació a qui vulgui i pugui aprofitar-se’n. A través del telèfon mòbil es pot saber on és una persona a cada moment, amb els correus electrònics es pot accedir a informació privilegiada sobre la vida professional i personal de la gent, les cerques a internet donen compte del que interessa a cadascú i, a través de les xarxes socials, és fàcil fer un perfil de l’entorn de l’usuari. Bona part d’aquesta informació és utilitzada per empreses comercials que, de sobte, ofereixen serveis o recomanacions que ningú els ha demanat mai abans, un procés que tot i els intents de regulació cada vegada va a més. Es fan servir, en general, uns algoritmes que seleccionen la gent en funció d’elements que tenen molt poc d’humans. Quan aquest mateix sistema l’utilitzen els aparells de control i vigilància dels governs, el ciutadà es pot trobar com el Josef K d’ El procés de Kafka. Sospitós de no se sap què i, a sobre, amb ciberproves incriminatòries.

El cas Snowden és l’exemple més clar de fins a quin punt som vulnerables. Ha posat sobre la taula l’espionatge massiu del govern d’Estats Units a periodistes, caps de govern amics i enemics o fins i tot ciutadans anònims. Ha demostrat que no hi havia cap control democràtic d’aquest ciberespionatge i que molts cops tampoc es podia justificar per raons de seguretat nacional. Després de l’11-S, ja va quedar clar que s’havia optat per sacrificar la privacitat i la llibertat a l’altar de la seguretat, i Snowden està sent perseguit precisament per haver mostrat al món fins a quin punt s’han traspassat les línies vermelles en aquest camp.

Avui es clausura a Barcelona un congrés sobre vigilància i seguretat, amb experts de 32 països, que han analitzat la situació post-Snowden. Reclamen una regulació clara d’internet que delimiti el que es pot i el que no es pot fer per mantenir el drets fonamentals de tota societat democràtica, per assegurar la presumpció d’innocència i la privacitat. És imprescindible que els vigilants de la seguretat també estiguin controlats. El que encara no està clar és com.