ABANS D'ARA
Misc 29/08/2013

A la cacera de quatre paraules del Sr. Cambó

D'un interviu -frustrat- d'Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) a Imatges (12-XI-1930). La ràdio va inspirar mètodes d'entrevista que no sempre reeixien. (Foto del reportatge)

Irene Polo 1930
2 min
A la cacera de quatre paraules del Sr. Cambó

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsFa vuit dies que la figura d'actualitat a Barcelona és Don Francesc Cambó. Acaba de tornar del seu llarg i discutit viatge per l'estranger, [...] Expectació unànime i extraordinària. Com estarà Cambó de la seva famosa malaltia? Quins projectes deu portar? [...]

Cambó no diu res; ni una paraula. Tot just se'l veu; va sol i de pressa; es nega a la publicitat i a la premsa, [...] No cal dir que això ha augmentat les inquietuds informatives de tots els repòrters de Barcelona. Però llurs temptatives han resultat frustrades. [...] A l'entorn d'ell hi ha dreçada una terrible barrera [...]. Diumenge al matí, desenganyats pels fracassos d'altres col·legues i per les nostres pròpies gestions infructuoses, però disposats a jugar-nos el tot pel tot, el fotògraf, jo, un provisió elevada de paciència i una altra més crescuda encara de decisió, ens plantàvem a les deu amb un taxi davant la casa 30 de Laietana. [...] Un quart d'una. Les portes de ferro s'obren, i el Rolls Royce d'en Cambó surt amb un ocupant a dins. Ens fa un salt el cor. En Cambó? És clar. Per la finestra de darrera veiem la calba cèlebre i les orelles separades -diabòliques- del popular "leader" català. [...] El perseguim, naturalment, fins allà on vagi. [...] El Rolls agafa la carretera d'Esplugues. [...] No hem fet un quilòmetre, quan el cotxe s'atura. En Cambó baixa, pren el bastó, es posa el capell i comença a caminar, carretera enllà. [...] Llavors apreto a córrer, fins a ésser al seu costat. -Don Francesc... / En Cambó detura el seu passeig. / -Com està? / -Bé, bé, molt bé... La veu de l'il·lustre polític és apagada i fluixa, però el seu rostre està animat, li llueixen clars i aguts els ulls maquiavèl·lics, i somriu... . -Ai, noi! -exclama- Però és que m'heu seguit des de casa? / -Sí, senyor. L'hem esperat tres hores. / -Vaja, vaja... Quins xicots! -fa en Cambó / -Bé. Ja n'hi ha prou -fa després-. Adéu, i records... [...]

stats