Aquesta setmana la ministra de Cultura del govern britànic ha hagut de dimitir per unes despeses parlamentàries indegudes d’uns 7.000 euros. Fa un temps un altre ministre britànic també va deixar el càrrec per una martingala amb una multa de trànsit. Ahir Luis Bárcenas, l’extresorer del partit que governa Espanya, va tornar a explicar davant el jutge Pablo Ruz el funcionament d’una caixa B il·legal i institucionalitzada que es nodria de les aportacions que empresaris, en part constructors que optaven a concessions d’obra pública, feien de sota mà per pagar especialment les campanyes electorals. Fins ara ningú del Partit Popular ha assumit cap responsabilitat en el que podria ser un dels casos de corrupció més greus de la democràcia espanyola. La diferència entre una actitud i l’altra és tan gran com els anys de tradició democràtica que separen Espanya i el Regne Unit. De fet, sembla que hi ha un abisme entre la reacció política i social que provoquen els casos de corrupció a la resta d’Europa i el cinisme amb què, especialment des del PP, es tracta el tema a Espanya. Bárcenas es va ratificar ahir en tot el que havia dit fins ara, va assegurar que l’ex secretari general del partit Francisco Álvarez Cascos estava al corrent de tot i supervisava els comptes del diner negre i, encara més significatiu, va esquitxar tot el partit, és a dir, també les delegacions provincials i territorials. Va assegurar que aquest tipus de funcionament es reproduïa igual arreu quan hi havia eleccions. També va dir que aquesta pràctica ja venia dels temps d’Aliança Popular i que José María Aznar i Mariano Rajoy n’estaven assabentats. El PP està intentant que l’atenció mediàtica se centri en el clarament sospitós enriquiment personal de Bárcenas. Per a la ciutadania això és anecdòtic. El que importa és el fet fonamental. És a dir, que hi ha acusacions greus de finançament il·legal del PP i, encara més significatiu, que aquest diner negre podria estar relacionat amb la compra de favors en forma de concessions d’obra pública. I, a sobre, ara, a més dels principals responsables del partit a escala estatal, també caldrà escoltar les explicacions dels seus líders provincials i autonòmics.
