En aquests temps en què vivim preocupen moltes coses, evidentment, però podríem arribar a un cert consens fàcil per dir que el que més preocupa és l'economia. Per simplificar. L'economia, és a dir la crisi, ho ha amarat tot, ha servit d'excusa per justificar-ho tot i ha passat al capdavant de quasi totes les prioritats. A mi, com a quasevol de vosaltres, també em preocupen moltes altres coses però en els darrers temps, podria dir, simplificant també, que el que més em preocupa és l'economia. Em preocupa des de la part teòrica, perquè som un ciutadà compromès que intenta pensar en un futur millor per aquesta terra; i em preocupa des de la part pràctica, perquè som propietari d'una petita empresa i sé bé el que costa arribar, no ja a final de mes, sinó a final de setmana. I per si no em bastassin els maldecaps, estic a l'equip empresarial que impulsa l'ARA Balears (projecte apassionant en temps difícils). En resum, em preocupa l'economia, i sobretot el nostre model econòmic, i fa molt que intent reflexionar-hi i ajudar al debat. Des de ja fa temps que pos la meva experiència professionals de 16 anys i els meus estudis universitaris a filar com ho hem de fer per sortir de la crisi. I no només d'aquesta. Com que, a més, tenc un fill i em preocupa aquest país, pens també en les que podrien venir. En tot aquest temps els conceptes que he trobat més interessants i útils han estat l'economia productiva, la creació de valor afegit, la productivitat, la competitivitat. Que anaven de la mà de la recerca, del desenvolupament, de la internacionalització, de l'emprenedoria. Amb una màxima permanent, molta feina i molt de rigor.
Si heu estat capaços d'aguantar fins aquí, gràcies, ja s'ha acabat el rotllo econòmic. He volgut fer aquesta introducció per a poder arribar al que per mi és el bessó de tot: el que trob més important per a l'economia, després de fer-hi moltes voltes, és l'educació. Sense educació no hi haurà prosperitat. Per tant, per mi, farà falta molta educació, i en un sentit molt ampli, és a dir:
- Prestigiar l'educació: en unes illes on quasi totes les grans fortunes s'han fet de la mà del turisme, i la gran majoria sense necessitat d'estudis, la formació no s'ha percebut com a requisit per a prosperar. Feina, vivor i empenta han estat la base de la mà dels grans valors afegits que ho han fet possible: sol, platja, paisatge i poca distància d'Europa. Valors afegits, gratuïts, als quals hem tret molt el suc. La recepta de poca qualificació (per fer de picapedrer o de cambrera) i molt d'abandonament escolar, la no-estratègia de pensar molt en el curt termini i molt poc en el mig i llarg, s'ha acabat. Ja no basta per a fer front als reptes de futur que tenim (l'atur d'aquest estiu ha estat la darrera gota). Per créixer cal plantejar modificacions substancials al model econòmic, i l'educació i la cultura seran essencials per trobar "nous valors afegits". La formació com a requisit indispensable per a la prosperitat, per tant, prestigiar l'educació, i els educadors, haurien de ser les primeres passes.
- Impulsar consensos, tant per a poder fer plans a llarg termini com per a poder-ne fer partícip la major part possible de la ciutadania. Una de les grans mancances de les Illes és la incapacitat perquè es consensuï quasi res. Passam del blanc al negre amb facilitat, costa moltíssim trobar punts mitjans i està confirmat que no serveixen moltes de les dinàmiques partidistes i del curt termini. El model territorial, l'econòmic i el social, tan interrelacionats, fa massa que ho pateixen.
- Cultura democràtica: molt lligat al punt anterior, no es pot avançar si no milloram la democràcia que tenim. Respecte. Debat. Negociació. Transparència. Participació. Són valors a reivindicar amb força. Menysprear manifestacions multitudinàries i transversals, atribuir-se majories silencioses, és d'una miopia i d'una irresposabilitat gravíssimes. Són temps de dignificar la política i és essencial encetar una nova etapa impulsant tots aquests valors.
Cloenda: tots els sectors legimitats i reconeguts per parlar d'educació s'han posicionat en contra del TIL. Tots. Mestres i professors, federacions de pares i mares, la Universitat, l'Escola Oficial d'Idiomes, l'associació d'inspectors, la de directors, Escola Catòlica, el Col·legi de pedagogs, el de psicòlegs, el de logopedes... Tothom. Fins i tot el Bisbe! És evident que el TIL no és el projecte educatiu que fa falta, a part que va en contra de prestigiar socialment l'educació i els educadors, d'impulsar consensos i de millorar la cultura democràtica, els grans reptes que hem d'afrontar.
L'educació, en el sentit ampli que he intentat explicar, ha quedat supeditada als interessos i a les maneres de José Ramón Bauzá, màxim responsable del gran daltabaix per a poder assolir ell tres grans objectius personals: arraconar el català a l'escola (la fórmula que havia promès, la "lliure elecció de llengua", no li va anar com pensava), castigar els docents (havia promès "autopistes de l'educació" i hem tornat als "camins de plens de setrots i amb bísties estirant el carro"), i fer punts davant Madrid (on ell pareix que es troba més còmode i on, pareixeria mentida si no ho sabéssim tant, la diversitat cada dia fa més nosa).
Una part del PP, la més radical, comparteix els objectius d'en Bauzá, una altra, la que li deu qualque cosa, ho defensa cegament (i defensaria qualsevol altra cosa que li manassin); una tercera part ho consent tot i no compartir-ho, per una pretesa lleialtat de partit o perquè no coneixen bé el TIL i es creuen que vol potenciar l'anglès. Esper que aquest darrer grup, menys fanàtics, més assenyats, o si voleu més pragmàtics, es puguin sumar d'una manera o una altra a aquesta gran "marea verda" que ha tornat la dignitat i el coratge a aquesta terra i que ja ha encetat una nova etapa. Una etapa que hauria de fer honor al seu color i ser l'etapa de l'esperança, de l'esperança en un futur millor. Una etapa que ha de tenir una màxima molt clara: visca l'educació!
