CORRENTIA
Misc 23/06/2013

Utopies d'ús domèstic

i
Guillem Frontera
2 min

Hi ha una bona part de ciutadans del país que, esbucats tots els ponts que li permetien l'accés a les administracions públiques, es pregunten com poden contribuir a mantenir viva una consciència general propensa a la resignació o, pitjor encara, a l'abúlia intermitent. Són persones que no saben ni es poden quedar de mans fentes i, a la vista de moviments com el que lidera Ada Colau, voldrien contribuir a fer país -a fer-lo més just- i no saben com.

Potser ho tenen més a prop del que es pensaven. D'una de les vies de lluita social en podríem dir boicot per omissió, i consistiria a expulsar de les nostres vides productes, marques, grans extensions comercials, caixes i bancs que, amb la seva publicitat, mantenen tota una sèrie de mèdia dedicats en exclusiva a mentir, calumniar, intoxicar, amb uns mètodes que són just a la línia del que la democràcia hauria de permetre, si és que la vocació i el destí final de la democràcia no és l'harakiri.

Hem vist com mitjans de comunicació d'esquerra moderada han fracassat estrepitosament per manca de suport publicitari, quan en realitat eren plataformes més adequades per difondre els missatges comercials que alguns platós de cutreria inavaluable.

Les grans marques, sobretot, trien els mitjans on publicitar-se en funció d'algunes coordenades, la tirada o l'audiència al capdavant, matisades pel tipus de públic al qual s'adrecen els mitjans. Però una bona part d'aquestes grans marques practiquen l'excepció ultra, consistent a anunciar-se en mitjans d'escàs seguiment però des dels quals es defensen fins al tremendisme més esqueixat actituds d'una extrema dreta fora corda.

Per aquí s'obre un camí de lluita quotidiana de gran amplitud: foragitar aquestes marques de la nostra vida, cosa no sempre fàcil: i menys encara quan, obrant en consciència, voldríem no tenir res a veure amb caixes o bancs atracats des de dins pels seus dirigents i/o dedicats a robar a persones vulnerables.

Si estem disposats a restaurar dignitats i recuperar el que justament havíem guanyat, les nostres possibilitats no són tan minses. Les utopies no apareixen tan sols en escenaris de grandiositat altisonant. N'hi ha que tenen el seu hàbitat natural en la quotidianitat de les persones, en el seu àmbit domèstic i en els seus hàbits de consum.

El voluntariós lector que hagi arribat fins aquí ja deu haver registrat algunes marques de les més conegudes dels mercats. Si hi fa atenció, en trobarà més, i també trobarà sempre altres marques més netes, marques d'acollida per a ciutadans disposats a harmonitzar les seves idees amb el seu dia a dia: des d'una caixa com Colonya fins a la fruiteria del costat de casa.

stats