Publicitat
Publicitat

EL COMÚ DELS MORTALS

Turistes per a tots

"Et regal aquest bocí de terra si em construeixes alguna cosa davant". Així va sorgir un petit nucli de cases al Port Nou de Son Servera a primera línia de mar quan res no se sabia del 'negoci dels forasters' i allò valuós, allò que rendia, eren les terres de conreu. El pagès necessitava abric per als seus ametllers, murs que detinguessin el flagell del salitre. Hem canviat molt des de llavors i no pensant en els arbres, precisament. Les illes acullen avui dotze milions de turistes l'any, dels quals gairebé la meitat ja no dorm en hotels. Prefereixen les cases i pisos de lloguer, un sector a l'alça i en peu de guerra des que la reforma de la Llei d'arrendaments urbans impulsada pel govern de Rajoy els ha conduït a la clandestinitat. Era l'única escletxa de legalitat a què podien acollir-se, després de la restrictiva Llei general del sector turístic impulsada per Carlos Delgado, que només tolerava lloguers turístics en habitatges unifamiliars aïllats. ¿I per què no un àtic, un tercer o cinquè? El conseller dels ous de cérvol va estrènyer els marges fins a l'extenuació, deixant, però, un petit respirador que ara ha taponat Madrid. Donava compte Jaume Perelló en aquestes mateixes pàgines del creixent malestar, per emprar paraules amables, dels que es dediquen al lloguer turístic davant el que consideren una cessió del Govern a la pressió dels hotelers, en paraules del gens sospitós Gual de Torrella.

Entre els que han trobat en aquesta nova modalitat d'allotjament de viatgers un modus vivendi , hi ha una varietat tan àmplia com en el mateix sector hoteler. Des d'immobiliàries amb urbanitzacions aturades a la recerca de noves rendibilitats, fins a famílies amb patrimoni que lloguen cases i apartaments heretats o adquirits amb els dividends de temps més pròspers. Hi ha qui surt del seu propi domicili amb les maletes per fer forat a visitants amb cartera que alleugi la seva precària economia. Hi ha casuístiques tan singulars com la de propietaris de pisos que cedeixen els seus estatges per setmanes per sufragar la caseta d'estiueig de tota la vida i, si és possible, guanyar-se un marge. Igual que els hotelers defensen la proliferació del 'tot inclòs' davant dels que els acusen de desertitzar l'oferta complementària al·legant que responen a una demanda del consumidor, els que lloguen pisos a turistes argumenten que ídem d'ídem. Que ells també estan posant al mercat un producte demanat i que guanya adeptes. Uns i altres presumeixen de crear riquesa i ocupació, bé sigui en les pròpies instal·lacions o a l'entorn. Això dels doblers negres... millor no ens farem mal.

Davant un panorama com el descrit és on un Govern pot demostrar que serveix per a alguna cosa més que per fer de comparsa en les visites de la reina. L'allotjament de vacances evoluciona cap a noves modalitats que exigeixen estudi, regulació i defensa de l'interès general, perquè el sector turístic és la xemeneia de l'economia balear i no pot quedar a l'atzar d'un joc d'interessos i pressions, com els que hem viscut en altres temps entre promotors i hotelers, amb un únic perdedor, el nostre territori. El tap als lloguers d'habitatges a visitants ha obert una dura batalla entre sectors i individus que pugnen per un mateix bé, la captació de clients, i ha estès la decepció davant d'uns governants sense veu pròpia, que han inclinat la balança sense rigor i sense mesurar les conseqüències . Veient la seva debilitat, em demano: ¿acabarà Bauzá el seu mandat? Té les mateixes possibilitats que Rajoy.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF