Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Trucades perdudes i retrobaments

AHIR VAIG REBRE una trucada perduda d'una persona que feia mesos que no veia. "Disculpa, m'he equivocat, volia trucar a una altra persona", em va dir quan li vaig contestar. Tanmateix, ens vàrem alegrar de parlar un moment i saber una de l'altre. Ens passa sovint i, la veritat, me n'alegr. Vols telefonar a un Toni i en telefones a un altre. Envies el missatge que ja arribes i et contesten, on? Reps una imatge que no t'estava dirigida però que et dóna noves d'un vell conegut, o amic, o familiar. Són retrobaments atzarosos que et permeten recuperar el contacte amb gent que potser ja feia massa temps que no veies o no senties. Com quan les trobes al mig del carrer i tot just estàs cinc minuts parlant i et compromets seriosament a quedar un dia tot i que saps que el més segur és que no tindràs temps. A vegades són com a feed-backs d'un altre temps que et deixen un parell d'hores ancorat en el passat. D'altres et permet posar-te al dia i realment recuperar una relació perduda per simple desídia. És veritat que amb les xarxes socials pots anar sabent de la gent sense necessitat de tenir-hi contacte. Veus el que van penjant al seu mur de Facebook o el que piulen a Twitter i pareix que ja n'hi ha prou. Et sents una mica voyeur de la vida dels altres i fins i tot hi dialogues internament sense tenir la necessitat de dir-los res. Són maneres. Però que guapo és retrobar-se cara a cara, tocar-se una mica, encara que sigui amb una besada o una bona encaixada de mans, i mirar-se als ulls. Oblidar l'atzar i cercar el retrobament.