Publicitat
Publicitat

Sobres per a tots

SI HI HA ASSASSINS EN SÈRIE QUE HI HAGI ASSASSINES EN SÈRIE. La contundència de Cristina Almeida en un cafè compartit anys enrere al Bar Diplomàtic encara m'inquieta. Eren temps en què amb motiu del debat sobre l'entrada de la dona a l'Exèrcit, es plantejava si el feminisme s'havia de concentrar a canviar les regles del joc per aconseguir un món més pacífic o exigir al mateix temps un repartiment equitatiu entre els gèneres en totes les esferes, fos la que fos, sense entrar en valoracions de la seva conveniència. Veient Maria Antònia Munar a la banqueta per la venda de Can Domenge, em vengué a la memòria la disjuntiva. La doctrina Almeida reprovaria la conducta de Munar, similar al " hágase " de Matas, però li reconeixeria el mèrit de la seva contribució a elevar la presència femenina en les llistes de la corrupció en majúscules. La mateixa lògica apliquen els que reproven el saqueig de les arques públiques, alhora que denuncien l'excés de cel en el seu combat quan afecta un seu. O una presumpta nostra, que assenteix quan el seu lletrat demana a un testimoni que es parli en castellà perquè no entén el català. Si en lloc d'UM fos algú del PP o del PSOE, no estaria passant per això, deia la seva claca que, des de l'opereta 'Sobres per a tots' dels consellers cantaires, tot just treu cap. I si fos infanta en lloc de princesa tampoc, afegeixen al desesperat repertori. Tot i que el greuge comparatiu no justifica cap exoneració, motius de queixa no falten quan per a la salvació de la monarquia se sacrifica el rigor de la mateixa Agència Tributària. Urdangarin i Torres, únics responsables, conclou el fisc en un informe on han desaparegut per art de màgia els cooperadors necessaris. Es veu que el clan Tejeiro i altres directius del xiringuito feien allà factures falses i simulaven empleats com disparen bales els nens de la guerra, obedients i aliens al despropòsit. En la ignorància de les esposes accionistes, avorreix abundar. A diferència dels Matas-Munar, aquestes són més del ' tráigase ' i no m'expliquis com.

TREU-TE ELS SOSTENS PERQUÈ ET VEGI! L'ordre, pronunciada fa pocs dies en una entrevista laboral, va fer desistir a una jove resident balear, mare de dos fills que tracta de sortir endavant en aquests temps canalles. Una amiga amb bona intenció li va facilitar un contacte de Facebook que prometia treball a Mallorca durant les vacances. La jove va escriure al correu assenyalat, cristinaservera13@yahoo.es, on li van especificar que la feina era de cambrera en un vaixell de viatges entre Eivissa, Barcelona i València, amb allotjament, dietes cobertes i dos dies lliures a la setmana. Li van demanar el currículum i la van citar per a una sessió de skype amb l'excusa que hi havia molts candidats i volien conèixer-la. A l'altre costat, una foto de dona i una veu en off. Primer va demanar veure la cara, després el cos en biquini i més tard que es tragués la peça de dalt. "Aquesta és una empresa seriosa i no pot perdre el temps explicant aquestes coses quan hi ha tanta gent que vol treballar", va esbroncar a l'aspirant reticent al requeriment.

UN PRODIGI DE LA GESTIÓ. Entre els que tenien feina i la van perdre recentment perquè el Govern fa el que ha de fer hi ha els empleats de l'alberg de la Victòria, a Alcúdia. La instal·lació, que forma part de la memòria col·lectiva de generacions d'escolars, està gestionada per l'Institut Balear de la Joventut. Ara es troben que no tenen personal per prestar el servei. Sol passar. Però la cap del lloc, la rodriguista María José Frau, ha aportat la solució. Als empleats de l'Institut que vagin voluntàriament a treballar a Alcúdia, se'ls donaran dos dies lliures per cada un de treballat. Un prodigi de la gestió, vaja. Aviat sabrem que el manteniment d'aquest alberg ha esdevingut insostenible, com ja va passar amb el de la Platja de Palma, tancat i llest per sortir a subhasta.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT