Misc 27/12/2013

Salari mínim, vergonya màxima

i
Sebastià Alzamora
2 min

El govern de Mariano Rajoy va felicitar ahir les festes als súbdits del Regne d'Espanya, anunciant per la porta del darrere una segona congelació consecutiva del salari mínim interprofessional, que es queda efectivament glaçat en la rumbosa quantitat de 645,30 euros mensuals: si no s'ho gasten en vi, que ja se sap que els pobres són viciosos, amb aquests diners es poden menjar dues patates cada dia. Aquesta nova gentilesa envers l'anomenada classe treballadora (o el que en queda) l'aprovaran avui mateix al consell de ministres, i esperem que siguin capaços de reprimir l'impuls d'entonar el crit de guerra del PP en matèria laboral: ¡que se jodan!

Com hem recordat en d'altres ocasions, la inquietant ministra espanyola d'Ocupació, Fátima Báñez, va definir a mitjans de l'any 2012 les polítiques laborals del seu govern com a "dures, però fetes amb sensibilitat". S'han retallat sense miraments prestacions als aturats, als dependents, als pensionistes i als serveis públics; s'ha demostrat una incapacitat manifesta de posar fre als tancaments d'empreses i a la destrucció de llocs de treball; no hi ha hagut cap intel·ligència ni cap actuació mínimament articulada per crear llocs de feina, més enllà dels minijobs i altres precaris invents del TBO ; s'ha arribat a dir -des del mateix govern- que és bo que els joves que acaben la seva formació universitària es vegin forçats a haver de buscar feina a l'estranger (perquè així veuen món) i hem vist com, en dos exercicis, el salari mínim (SMI, en sigles) quedava congelat com un llagostí vell, a pesar dels anuncis per part dels nostres dilectes governants en sentit contrari. Tot plegat, una exhibició de sensibilitat semblant a la d'un quiromassatgista amb guants d'espart.

El cas del salari mínim, o SMI, és particularment desgraciat. Aznar amb prou feines el va apujar en els seus dos mandats, i en esgotar-los, l'any 2004, el va deixar fixat en 500 euros (i això que Espanya iba bien ). Zapatero va prometre apujar-lo fins als 800 euros, però va rebre una carta del Banc Central Europeu -que mai havia existit però que ara ha sortit publicada al seu llibre de memòries- i la cosa va quedar dins el vast calaix d'incompliments del president socialista. Tot i així el va fer arribar fins als 748 euros, però després ha vingut don Mariano amb el congelador i les tisores i així hem arribat a la misèria que es consagra avui mateix. Convé recordar que el SMI d'Espanya segueix essent un dels més baixos de la UE. A la Gran Bretanya és de 1.202 euros; a França, de 1.398; a Alemanya supera de poc els mil, i a Irlanda (a pesar del rescat) arriba als 1.468. Espanya, per la seva banda, competeix amb gasiveria amb Portugal, la República Txeca i, per descomptat, Grècia.

El govern de Rajoy només ha demostrat fins ara una cosa: que és duríssim amb els febles i submís fins a la indecència davant del poder. No tan sols no serveixen per a res, sinó que l'espectacle de falta de qualitat humana que protagonitzen resulta ofensiu. Que els congelin a ells.

stats