Publicitat
Publicitat

CORRENTIA

Renyem tots plegats en Ferran Cano

Com a integrant de la societat balear, em toca sentir-me agreujat per la renúncia de Ferran Cano al premi Ramon Llull que li atorgà el govern regional. Bé, idò, va, m'hi sent. Ferran, no m'ho tornis a fer, això. No fos cosa que haguéssim d'arribar a les mans. Aquest greuge no ens el mereixíem, i més venint de tu, un home que s'ha desviscut per la cultura del país i que ha obert camí a tants d'artistes, a més de fer una feina pedagògica tan meritòria amb la divulgació de l'art contemporani en aquesta terra allunyada de remeis.

Ja t'ho podies pensar, que tots els illencs ens sentiríem agreujats pel teu gest. Tanta sort que la portaveu del govern ha subratllat el lleig que ens has fet i ha clarificat les coses. Tu adduïes raons de dignitat, deies protestar contra la política educativa de Bauzá & Cia i pretenies retreure'ls que neguin els Països Catalans. Però això són excuses de mal pagador. A tu, Ferran, et movia una hostilitat immensa vers tots i cada un de nosaltres, els ciutadans que formam la societat balear. Volies agreujar-nos i pens que et mories de ganes d'escopir-nos a la cara, un per un. No cerquis subterfugis de suposat caràcter moral i polític: no ens enganyes. La política educativa d'aquest govern ha estat aprovada al Parlament pel PP i el carrer l'ha aplaudida massivament, cent mil persones sortiren a cantar-ne les glòries -aguanta't! Quant als Països Catalans, no és més que una fórmula -pell de me, urpes de llop- dels imperialistes catalans, que no poden evitar les contínues ingerències en el que és patrimoni inalienable de la nostra exclusiva sobirania. Pregunta-ho, si no, a tots els illencs que duen la cara i l'esquena marcades per aquestes urpes.

Això teu, Ferran, no és desconeixement, és mala fe, és malvolença irreductible. Deus ser un d'aquests que viuen de promoure l'expansió de la catalanitat. No saps encara que per ser un bon mallorquí has de negar la catalanitat de la teva cultura, del teu passat i fins de la teva llengua? I més en moments tan delicats com el present, quan és ben segur que per davall la taula es teixeixen pactes secrets amb els fils de la traïció. Per ventura ets un dels que ja han venut aquestes illes a una Catalunya independent?

Ai, Ferran, fins quan podrem aguantar tanta estultícia verinosa...?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF